dimarts, 29 de desembre de 2009

Valoració del Bloc

En primer lloc, he de dir que el bloc m'ha resultat una eina molt útil, no només per sí sol, sinó per les demés eines i pàgines web que "m'ha obligat" a utilitzar.
He descobert tot un món de possibilitats que desconeixia pràcticament per complet pel que fa a aquest tipus de llocs web, alhora que m'ha servit per habituar-me a fer servir recursos que m'han estat i em seguiràn sent molt últils tant en el dia a dia com pel que fa a la carrera.

Sobretot, ha estat quelcom que m'ha ajudat a prendre consciència de fins a quin punt resulten importants les noves tecnologíes dins l'ambient educatiu, ja que ha estat una experiència totalment innovadora i desconeguda per a mi.

Tot i així, també hi tinc una petita crítica a fer: personalment, en alguns moments, s'ha convertit per a mi en un factor de pressió i estrés més que no pas d'ajuda. Tot i que les activitats a dur a terme han estat molt interessants i instructives, el fet d'haver-les de realitzar amb una continuitat tant poc pausada (és a dir, molts treballets petits massa seguits), m'ha resultat una mica massa opressiu, em treia molt de temps, i a vegades em posava nerviosa perquè no hi tenia desemboltura, cosa que em ralentitzava encara més la feina.

De totes maneres, el balanç que en trec és positiu, ja que aquests moments d'estrès que comentava, m'han servit per aprendre a utilitzar els recursos que abans anomenava, d'una manera més fàcil i fluida. Tinc doncs la seguretat, que aquesta eina no es tractarà de quelcom efímer, ja que tot el que ja hi ha, em servirà per a futures consultes i/o exemplificacions; així com també el podré seguir utilitzant al llarg de la meva carrera.

Així doncs, fins aviat!

El regal d'un bon llibre!

Pel meu aniversari, em van regalar un llibre que des de bon principi em va cridar l'atenció tan sols pel seu títol: Totes les coses que no ens vam dir, de Marc Levy.
No vull desvelar res pel que fa a la història del llibre, però si que em cal dir que l'he trobat preciós, m'ha agradat molt tant la trama, com la manera com està escrit (tot i que n'he llegit la traducció al català, ja que amb el francès no m'hi entenc massa).
Val a dir, que si el llegiu, trobeu el sentit pel qual jo l'he pogut "relacionar" d'alguna manera amb GTIC... Tot i que no tracta d'ordinadors, la tecnologia hi és molt present, però d'una manera molt especial i diferent, igual que com crec que haurà de ser-hi quan la emprem a l'aula amb els nostres alumnes, per tal de no convertir-la en un espai amb activitats similars a les que puguin fer a casa seva.

Com que no tinc cap intenció de desvelar ni una engruna de la història, copiaré el text de la contraportada, i a veure si aconsegueixo fer les dents llargues a algu!

"Uns dies abans de casar-se, la Julia rep una trucada del secretari particular del seu pare. Tal com s’havia imaginat, Anthony Walsh —un home de negocis brillant, però distant com a pare— no podrà assistir a la cerimònia.

Aquest cop, però, la Julia haurà d’admetre que l’excusa és perfecta: el seu pare és mort!

La Julia no pot evitar veure, darrere d’aquest acte, l’última picada d’ullet del seu pare, sempre amb un do particular per desaparèixer en el moment menys oportú i canviar el curs de la seva vida.

L’endemà de l’enterrament, la Julia descobreix que el seu pare li reserva una darrera sorpresa: sens dubte, el viatge més extraordinari de la seva vida… i potser, per a tots dos, l’única ocasió per explicar-se, per fi, tot allò que mai no s’havien dit."

Aquí en deixo la imatge de portada a l'edició en català, si hi cliqueu, anireu a parar a la pàgina web oficial de l'autor, on hi podreu llegir les ressenyes d'aquest llibre i tots els altres que ha escrit (la pàgina web està en anglès i en francès):

Les meves dues activitats preferides

Pel que fa a les activitats que hem anat fent al llarg del curs, si n'he de destacar dues que m'hagin agradat més que la resta, són les següents:

- En primer lloc, l'activitat sobre l'anàlisis d'un anunci televisiu.
El motiu pel qual he triat en primer lloc aquesta activitat, ha estat perquè em va resultar quelcom molt entretingut i interessant de fer. Em vaig passar una bona estona rebuscant entre els anuncis que tenia a la meva memòria, i aquells que hi havia al YouTube que podíen ser bons, finalment em vaig decidir per un d'aquests últims, ja que em va agradar molt tant l'anunci, com el fet que estigués creat amb ordinador.
Crec que va resultar molt interessant analitzar quelcom que, de bon començament, pot semblar tan banal i poc important com és un anunci publicitari, doncs cal prendre consciència de la influència que aquests tenen en les nostres vides, ja que els veiem dia a dia, en memoritzem alguns, ens desagraden d'altres, se'ns enganxa la melodia, etc...

- La segona activitat que em va agradar va ser el comentari de les metàfores de Crook.
Pot resultar sorprenent que m'hagi interessat per una activitat tant "teòrica", però la raó per la qual m'ha agradat molt ha estat perquè, tot i que no la vaig fer presencialment a classe, ja que aquell dia estava malalta, sí que m'ho vaig llegir i vaig fer tot el que es va fer a classe (menys el dictat, que no el vaig poder realitzar, però me'l van comentar algunes companyes).
Em va semblar molt interessant la manera d'enfocar metafòricament els diferents tipus d'usos de l'ordinador, i em van agradar les activitats proposades per a veure ben bé quin tipus de programes s'utilitzaven en cada cas.

En resum, però, he de dir que també em van agradar d'altres activitats, com ara el retoc d'una fotografía, que em va permetre treure el cantó més "artístic", o l'enregistrament i modificació de la meva veu, que va resultar molt divertit.

dimarts, 22 de desembre de 2009

Les últimes sessions de COED

DESCRIPCIÓ
Pel que fa al dia 14 i al dia 18, les activitats van ser com sempre, dilluns exposicions de territori, on la Marta Pintos i jo vam fer la nostra, que tractava sobre Sabadell, ja que és la ciutat on, des de encara no fa un any, visc independitzada i en parella.
Divendres dia 18, hi van haver algunes de les últimes recitacions de poesies i contes, i també els dos últims debats.
Vam haver d'entregar a la Lluïsa la nostre autoavaluació sobre la recitació, en cas de que ja la tinguéssim, i vam marxar.
Dilluns dia 21, va ser definitivament la última sessió de COED, on es van finalitzar les exposicions sobre el territori, i vam haver d'entregar el dossier d'avaluacions als professors.

REFLEXIÓ
Especialment sobre la exposició de territori que vaig fer juntament amb la Marta, he de dir que en vaig quedar força satisfeta, ja que a més de que vaig aconseguir no posar-me tant nerviosa (tot i que encara ho estava, i suposo que se'm devia notar), em va servir per a conèixer millor la ciutat de la qual ara formo part, i per veure la evolució que aquesta, com tantes altres ciutats catalanes, ha tingut al llarg dels segles.

APROFUNDIMENT
Per a concloure, crec que cal dir que totes aquestes activitats que hem anat fent a COED, ens han ajudat a entrar dins el món de la oralitat, cosa que com a mínim jo, no tenia pas gaire present, i que de segur ens resultarà absolutament imprescindible el dia de demà.
A part d'això, crec que han estat activitats molt enriquidores tant a nivell linguístic, com cultural, no em costa gaire imaginar-me d'aqui uns anys comentant "vaig cursar una assignatura a primer de carrera, on em van ensenyar a parlar bé en públic, no imagines com n'estic d'agraïda!".
Així doncs, només cal esperar!


Fins ben aviat!

dilluns, 21 de desembre de 2009

Aprenentatge i TIC: Les metàfores de Crook

Charles Crook, autor del llibre Ordenadores y aprendizaje colaborativo, ens enumera quatre tipus de metàfores, per a explicar de quina manera l'ordinador pot ajudar a l'aprenentatge:

- Metàfora de l'ordinador com a tutor: Fa un paral·lelisme entre la interacció mestre-alumne i la de ordinador-alumne, on el primer factor (ja sigui mestre o ordinador) inicia una activitat, a la qual l'alumne respon, i que posterorment és avaluada per aquest primer factor. El problema que tenen aquest tipus de programes, és la dificultat de detectar de manera intel·ligent els errors d'un alumne mitjançant un ordinador. Per a reflectir aquest tipus de pràctiques, vam fer una activitat de fer un dictat amb el word, i corregir-lo posteriorment entre un company i nosaltres mateixos.

- Metàfora de l'ordinador com a alumne: Aquesta metàfora és l'antítesis de l'anterior, ja que és l'alumne qui domina i fa servir l'ordinador per als seus fins i de la manera que ell/a desitgi. Papert, va crear el concepte de "micromón", on és l'alumne qui construeix conceptes a partir de les seves exploracions, a través de l'aprenentatge per descoberta. El programa que vam utilitzar per a crear el que vam voler va ser el LOGO, on constuïrem a través d'ordres concretes que donàvem al programa.

- Metàfora de l'ordinador com a simulador: Es tracta d'un aprenentatge també per descoberta, similar als micromóns de Papert, però on s'hi empra un simulador, que es tracta d'una evolució dels sistemes tutorials, el grau de llibertat de l'usuari és més limitat, donat que els paràmetres ja estàn acotats, i només poden ser manipulats, però no és possible afegir-ne de nous.
El programa utilitzat per a exemplificar aquesta metàfora és el Crayon Physics, es tracta d'un "minijoc" on cal dibuixar camins per a fer avançar una rodona fins que arribi a una estrella.

- Metàfora de l'ordinador com a eina: L'ordinador es tracta, avui en dia, d'una eina de treball habitual tant a casa com a l'escola i a la feina. Per als nens resulta molt beneficiós començar a treballar des de ben petits amb eines que els ajudin a gestionar i organitzar la informació.
No és que l'ordinador es converteixi en el centre de noves experiències per excel·lència, però sí que ha d'esdevenir un amplificador d'aquestes experiències.
A la pàgina web Xtec, dins la "zona click", trobem una activitat que s'ajusta al perfil d'eina de treball: l'utillatge químic.

divendres, 11 de desembre de 2009

11/12/2009

DESCRIPCIÓ
Avui m'agradaria centrar-me en el fet que m'ha tocat a mi recitar.
La classe ha tingut sempre les dues parts, ja tradicionals, de recitacions i debats, amb les avaluacions corresponents per part dels companys.
El fet significatiu per a mi ha estat, doncs, el meu torn per a recitar.

REFLEXIÓ
Sempre he estat una persona amb força por escènica. He estudiat música molts anys, i els nervis i nusos a l'estòmac abans de fer una audició han estat quelcom que mai he aconseguit superar.
És positiu doncs, remarcar el fet de que m'he fet conscient de que poc a poc estic aconseguint perdre aquesta por, encara que sigui a força de passar-ho malament en les meves primeres intervencions.
Encara que no és el mateix parlar davant de nens, que davant de companys i professors, crec que és molt important superar els nervis que aquests darrers a vegades provoquen, donat que cal tenir la fortalesa i la capacitat d'expressar-se bé en públic, sigui davant de qui sigui.

APROFUNDIMENT
M'agradaria copiar el fragment de poema que vaig recitar. Es tracta d'un fragment de L'Atlàntida de Jacint Verdaguer, concretament pertany al cant segon: l'hort de les hespèrides, i diu així:

Ai Atlàntida trista! Més ai de qui et diu mare!
Que si veiem lo dia renàixer serà prou!
Puix, mot per mot, l'auguri se va complint del pare,
que amb sos Atlants, sa pàtria, sos déus i tot conclou.

"Fórem gegants", morint-se digué: "nostra alenada
féu suar a la terra de por i ploure sang;
la coma que aturar-nos volia és arrasada,
i els boscos i mar ample no ens eren entrebanc.

"De Líbia arrabassàrem Harpies i Amazones,
per ella esparverant-les com a pardals esquerps;
tenyírem sos saulons amb sang de les Gorgones,
garfint per escapçar-les son dur cabell de serps.

"Los Pirineus, los Alpes, los Apenins rompérem;
quan de carnatge i guerra lo cor nos digué prou,
pobretes!, ja a l'Europa i a l'Àfrica tinguérem
a nostres peus junyides, com dos vedells al jou.

"Fins al cim (mes a l'ésser al capdamunt tot tomba!).
A foc i a sang Atenes arramba'ns cap ençà,
i al veure'ns de recules, l'Atlàntida, com tomba,
dessota nostra fèrrea petjada ressonà.

"S'aterra el meu imperi que n'aterrà tants d'altres!
Aquell que a nostres passos se desvetllà en Orient,
amb nou alè de vida, de mi i de tots nosaltres,
darà les cendres, ossos i anomenada al vent.

"Demà els clapers i dólmens que nostres mans alçaren
no sabran dir, com borda fillada, nostre nom;
sols respondran "som rastre d'uns gegants que passaren",
als segles que demanen d'on érem i qui som.

"I al fer-se esment de savis, de forts guerrers i destres,
se giraran un dia los ulls a sol ixent,
i oblidaran, fent glòria d'inspiració, els nous mestres
que alguns astres del món sortiren d'Occident

diumenge, 6 de desembre de 2009

És Nadal!

Bé doncs, per aquestes dates, que sempre es fan especials i nostàlgiques, m'agradaria compartir una cançó que m'agrada molt!



Ara que la nit s'ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó
Ara que els carrers estan de festa
Avui que la fred du tants records

Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tant fort
Avui que no em fa falta veure't, ni tan sols parlar
Per saber que estàs al meu costat

És Nadal al meu cor
Quan somrius content de veure'm
Quan la nit és fa més freda
Quan t'abraces al meu cos

I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encens amb el somriure
Quan em parles amb el cor

És el buit que deixes quan t'aixeques
És el buit que és fa a casa quan no hi ha ningú
Són petits detalls tot el que hem queda
Com queda al jersei un cabell larg

Vas dir que mai més tornaries
El temps pacient ha anat passant
Qui havia de dir que avui estaries esperant
Que ens trobéssim junts al teu costat

És Nadal al teu cor
Quant somric content de veure't
Quan la nit es fa més neta
Quan m'abraço al teu cos

I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encén el teu somriure
Quan et parlo amb el cor

Bones Festes!

dissabte, 5 de desembre de 2009

Del 23 de novembre al 4 de desembre

DESCRIPCIÓ
Aquestes dues setmanes, hem repetit el mateix procés que ja s'ha convertit quasi en un ritual, les recitacions i debats els divendres, i hem començat ens dilluns a fer les exposicions sobre el territori.
Unes exposicions que cal fer per parelles, utilitzant recursos tecnològics (ja que seràn avaluades per a COED i també per a GTIC), i centrant-se en una part del territori que nosaltres podíem triar lliurement. Aquestes exposicions seràn avaluades per tots els companys del mateix petit grup, en una graella que ens va donar la Lluïsa, i que posteriorment, li haurem d'entregar.

REFLEXIÓ
Donat que dels debats i de les recitacions, ja n'he parlat força, m'agradaria centrar-me en les exposicions de territori.
Aquest exercici no es tracta només d'una nova manera d'habituar-nos a parlar i exposar en públic, sinó que també ens ha ajudat a realitzar una bona presentació, servint-nos de tota mena de recursos tecnològics que ens resultaràn imprescindibles quan exercim de mestres, com ara un vídeo, o bé un PowerPoint.
Per altra banda, crec que és molt interessant que la temàtica sigui del territori, ja que ens dóna la oportunitat de tenir quatre pinzellades sobre tot de llocs nous (o no tan nous), la seva història, tradicions, festes, etc. És una molt bona manera de conèixer una mica més la terra on vivim i a la que pertanyem.

APROFUNDIMENT
Els llocs exposats fins al moment han estat: l'Hospitalet i Sant Feliu de Llobregat, Begues, Olesa de Montserrat, Sitges, Girona, Sant Boi de Llobregat, el parc natural de Collserola, i per últim, Tremp i Berga.
Totes les persones que es van encarregar de fer aquestes exposicions, van buscar els trets distintius i més atractius de la terra que van triar, fent-ne doncs una apreciació positiva, i convidant-nos a visitar-les aviat.

divendres, 4 de desembre de 2009

Conferència: Web 2.0

La conferència que vam anar a veure, es va donar al cibernàrium, que es tracta d'un espai de formació i divulgació, així com alfabetització i capacitació digital, gratuït i obert a tothom.

El primer tema tractat a la conferència va ser el de la escola en la societat de la informació. El que cal és obrir aquesta escola, acabar amb l'antic sistema on el coneixement del mestre és allò que val.
Cal educar als nens a triar la informació que volen agafar, donat que tota la que se'ls ofereix és incalculable.
Pel que fa a la Web 2.0, va ser promoguda per Tim O'Reilly. Es tracta d'una transició de webs tradicionals, amb els seus "webmasters", que són els propietaris i encarregats de fer-la funcionar, a webs fetes per i per als usuaris, on són aquests els que col·laboren i en fan un manteniment continuat.
Dins de les Webs 2.0, hi ha diverses eines que per als educadors poden resultar importants. Algunes d'aquestes són el "vozMe", que es tracta d'un programa que llegeix textes, tot i que cal perfeccionar-lo; o "l'Aprobbo", que és un programa que indica si el treball que s'està analitzant amb aquest és copiat d'alguna web, o no.

Ens van passar un petit test personal en el que haviem de respondre si coneixiem o no alguns programes. Personalment, va ser molt decepcionant descobrir que realment en conec molt pocs, cosa que em va animar a explorar-ne, o com a mínim entrar a la web d'alguns de nous.

Ens van passar també un video, que em va agradar i impressionar molt, i que per tant vull deixar aquí inserit:


Crec que va ser una confenrència força interessant per algunes dades i informació sobre programes que aportaven, però també he de dir que em va resultar una mica massa llarga i pesada de seguir. Crec que hi havia informacions que s'haurien pogut sintetitzar, o bé proporcionar-les per escrit al final de la conferència, però no anar-les llegint en veu alta. També crec que el test hauria d'haver estat respost i recollit abans de començar la conferència, de manera que en aquesta només s'hi comentessin els resultats, en comptes de parar a comptar les persones que responíen a cada programa.

dijous, 3 de desembre de 2009

Problemes amb el blog?!

Avui a classe s'havien de començar a fer els exercicis de WebQuest i de Projecte Telemàtic, un cop he pujat una de les dues entrades, la que he pogut fer allà, m'ha sorgit un problema: Tot el meu bloc s'ha descentrat i ha perdut la configuració: De vegades es quedava centrat a la pàgina, d'altres es veien dues columnes irregulars... He mirat la secció de configuració, i no hi havia res canviat, així com tampoc s'ha arreglat canviant-ho jo expressament.
Aleshores he provat d'obrir-lo des de l'internet explorer en comptes del firefox, i sorprenentment s'ha obert normal i correctament!
M'hi he seguit barallant una estona, però no n'he trobat la solució.
El Xavier m'ha proposat que m'ho mirés des de casa, i que fos com fos, en fes una ressenya al bloc.
Doncs bé, m'ho he anat a mirar des de casa, i quina ha estat la meva sorpresa al trobar que des d'aqué es veu correctament!
No tinc ni idea de què pot haver passat, però la qüestió és que sembla que s'ha solucionat, així doncs, marxo a seguir fent feina, que n'hi ha per donar i regalar!
Fins aviat!

Projectes Telemàtics

He decidit escollir una web de projecte telemàtic dirigit a nens de cicle inicial de primària, i la adreça de la web és la següent:

http://www.lacenet.org/de3en3/

La web es divideix en dues branques: la d'endevinalles i la de contes. Totes dues tenen les opcions de: inici, escoles, enllaços, mestres inscripció, i crèdits.
La secció de contes, et dóna la opció de veure qui són els personatges de la web, així com poder "crear" un conte en el que s'hi triin un nom, una acció, i un complement. Després s'hi pot seleccionar el títol del conte, l'inici, el nus, i el desenllaç, i per últim, s'envia a la pàgina. També hi ha una tercera opció, que és la de "Tots els contes", on s'hi recullen tots els contes enviats per un mateix usuari (és una suposició, ja que he intentat fer un conte per veure com anava, i no me'n he sortit, i en aquesta secció tampoc no me'n apareix cap).
A la secció d'endevinalles, també hi trobem una opció per a veure la presentació dels personatges, una altra on es pot enviar una endevinalla pròpia, i una tercera on pots "jugar amb endevinalles", allà trobem un parell d'endevinalles, les opcions per a obtenir 3 pistes, i la barra on s'introdueix la resposta.

Trobo que aquesta web es molt adequada per als nens de cicle inicial, ja que els dóna eines amb què pensar, inventar, imaginar, i escriure, alhora que s'ho passen bé. Crec que és una molt bona opció per a començar a familiaritzar-los amb el món de les webs, i que alhora, tal com ja he dit, els fa ésser actius, autònoms, i aprendre.

WebQuest

He decidit triar una WebQuest sobre filosofia, ja que es la carrera que he estat fent els dos anys anteriors, i que més endavant vull acabar, i m'ha fet il·lusió trobar aquesta:

http://www.xtec.cat/~lmonteis/wqplato/

Es tracta d'una WebQuest que pretén investigar sobre la filosofia de Plató, la metafísica, l'epistemologia, l'antropologia, l'ètica, i la política que feia.
Dins la mateixa web, s'hi poden trobar enllaços dels recursos que els alumnes necessiten llegir-se per a realitzar el treball, quins exercicis han de fer i com, i links amb informació d'interès sobre la temàtica escollida.
Hi ha una altra pestanya, on hi ha un quadre per a realitzar una autoavaulació del seu treball segons diferents aspectes, segons la presentació, i segons el treball individual.
El treball en sí l'exposen a la WikiPlató, i les seves opinions personals les pugen a un bloc de treball personal.

Trobo molt interessant el fet de poder treballar d'aquesta manera, via internet, creant una web, i "entregant" el treball via internet. M'hauria agradat disposar d'aquests recursos quan jo estudiava a l'escola, però com a mínim, ara tindre la oportunitat d'ajudar a estudiar a altres nens amb tot allò que m'hauria agradat però no hi havia.

diumenge, 15 de novembre de 2009

13/11/2009

En primer lloc, m'agradaria dir que aquest divendres dia 13 va ser el meu aniversari! Vaig fer 22 anys, un número molt bonic! ;)

DESCRIPCIÓ
La classe de divendres, es va estructurar en dues parts: la primera, on els exercicis de recitació van continuar duent-se a terme, i la segona, on vam realitzar el primer debat de la "temporada", i va ser el nostre grup el que va ser l'afortunat. El nostre debat es va centrar en els pros i contres de l'educació privada, i vam recolzar-nos en algunes dades exposades amb PowerPoint, així com informació extreta de notícies.
Els debats seran avaluats pels companys que seran els següents en fer el seu debat, mitjançant una pauta que ens va donar la Lluïsa.

REFLEXIÓ
Tot i que ens va tocar ser el primer grup en debatre, que vam tenir poc temps de preparació, i que ens va portar de cap tota la setmana, crec que el resultat final va ser força bo, i més considerant que érem els primers.
Donat que el nostre grup era de 11 persones, perquè dues de nosaltres ens havíem quedat en grup de 5 i ens vam repartir per altres grups, vam decidir tenir un moderador, pauta que després també han utilitzat d'altres grups.
Considero que el tema que vam triar va resultar interessant, i sobretot, molt relacionat amb el nostre futur com a mestres, ja que vam poder veure diferents opinions i dades donades sobre els diferents tipus d'escoles, ja siguin privades, concertades, municipals o públiques.

APROFUNDIMENT
Per tal d'aprofundir en el tema que va ocupar el nostre debat, m'agradaria compartir algunes pàgines web que tracten sobre aquest:
- http://www.escolares.com.ar/oficiales/mas-dinero-para-la-escuela-privada-menos-para-la-publica.html

- http://translate.google.es/translate?hl=es&langpair=en|es&u=http://www.educationbug.org/a/private-schools-pros-and-cons.html

- http://translate.google.es/translate?hl=es&langpair=en|es&u=http://www.extremeintellect.com/08EDUCATION/prosconsschooltypes.htm

- http://translate.google.es/translate?hl=es&langpair=en|es&u=http://schoolreadiness.suite101.com/article.cfm/pros_and_cons_of_private_schools

- http://translate.google.es/translate?hl=es&langpair=en|es&u=http://www.edubook.com/the-pros-and-cons-of-private-schools/2614/

Val a dir que a mi, per sort, em va tocar defensar la posició amb la que estic més d'acord: l'escola no privada. La meva escola d'educació primària va ser el CEIPM Parc de Guinardó, és a dir, que vaig anar a una escola municipal. A més, es tracta d'una escola amb un caire influenciat probablement per Decroly, i amb una gran presència i protagonisme de la naturalesa, donat que està situada al llindar del bosc del Guinardó.
Tot i així, cal dir també, que hi ha moltes altres escoles privades, que donen un millor servei que no pas algunes públiques.
El que segons el meu parer cal treballar, és el fet de poder donar una educació equitativa, bona, i a l'abast de tothom.

09/11/2009

DESCRIPCIÓ
Dilluns dia 9, vam haver de relatar el procés que vam seguir al realitzar l'exercici descriptiu Qui ets tu?
Consistia en fer una petita presentació de dos minuts si fa no fa, de a qui havíem triat per a descriure i el motiu. Posteriorment, calia exposar en quins trets ens havíem centrat més per a fer aquesta descripció.
Per a realitzar la exposició, calia que ens recolzéssim en una fotografia que portéssim a classe, preferentment feta per nosaltres.

REFLEXIÓ
Crec que va ser una activitat molt maca, que ens va donar la oportunitat de conèixer no només la persona que era descrita, sinó la manera en com la veien d'altres persones.
Fins i tot en alguns moments, el temps marcat per a realitzar la explicació es va fer curt, ja que eren moltes les coses a dir.
Donat que els companys que som a classe, molt probablement ho seguirem sent durant 4 anys més, resulta molt interessant i divertit saber sobre persones de la classe a través dels ulls d'un altre.

APROFUNDIMENT
Les descripcions sobre persones, poden ser objectives, en cas de que no volguem anar més enllà d'allò que es veu a simple vista, o bé subjectives, on també es tracta la personalitat i trets distintius de la persona descrita, enfocant-ho des del punt de vista de l'autor.
Per a realitzar una descripció, els tres passos bàsics a seguir són els següents:
1) Observació i retenció dels trets dominants o característiques que es volen descriure.
2) Anàlisi detallada seguint un ordre (de dalt a baix, de les coses bones a les dolentes...)
3) Redacció de la descripció, seguint un ordre que estigui relacionat amb l'aspecte que més es vulgui destacar.

dijous, 12 de novembre de 2009

Anàlisi d'un anunci televisiu



He triat un anunci que he trobat buscant pel youtube.
La raó de que hagi triat aquest anunci i no un dels que s'emeten a Espanya, és que els anuncis extrangers em solen semblar millors, més divertits, ingeniosos, i també més neutres (en el sentit del sexisme, dels tòpics que hi ha aquí, etc.)
M'ha semblat un anunci molt ingeniós divertit, alhora que trobo força adient que sigui un anunci fet amb animació per ordinador i no "de persones", ja que és una feina per TIC, a més, m'ha cridat l'atenció que (obviament) no hi hagi cap mena de diàleg, però que el missatge es transmeti amb tanta claredat.
L'anunci, d'una manera senzilla i humorística, ens mostren la facilitat de comunicar-se a l'instant amb tots els teus amics vía telefonía mòbil: Un pollet veu com en llancen un altre per error, i li sembla tan divertit que de seguida avisa tots els seus amics, i es veu com ho fa d'una manera inmediata. A més, el fet de que l'entorn sigui natural i rural, els colors vius, i els animalons, el fa més atractiu al públic que sol veure més la televisió: els habitants de ciutats.
Així doncs, aquesta publicitat aconsegueix fer arribar d'una manera ràpida, entenedora i divertida, el missatge que vol transmetre sobre el seu producte.


Trobo que aquí solem tenir anuncis molt arrelats als tòpics sexistes presents en la nostra societat: Són inèdits els anuncis de detergent de roba on aparegui un home, i ho faci sense equivocar-se al posar una rentadora; o bé els anuncis de cotxes on, o bé el conductor sempre és masculí, o no se'l veu però el que hi ha a l'entorn és una noia bonica. També trobo massa recurrent el contingut de caire "sexual" per a vendre un producte (per exemple l'anunci d'una marca de xocolata), és clar que el sexe ven, però no és l'única tàctica que existeix, i hi ha anuncis que han gaudit de molt més èxit, i fins i tot s'han conegut pel boca a boca de la gent a qui li ha agradat, sense contenir cap mena de connotació sexual.

dimarts, 10 de novembre de 2009

Sobre els tòpics...

Tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules
Tot i que, pel que fa a alguns conceptes i situacions, sí que és cert que de vegades val més veure-ho que no pas que t'ho expliquin, hi ha altres situacions en que valen més aquestes mil paraules, que els milions d'imatges que les puguin intentar substituïr. Un exemple per a veure que no sempre una imatge és millor que les paraules, sería alguna d'aquelles tantes pel·lícules que s'han fet basant-les en un llibre, però que si l'espectador primer ha llegit la novel·la, sempre comenta "és molt millor el llibre que la pel·lícula!". Es tracta d'un tipus de situació on queda perfectament reflectit que de vegades és millor deixar que el nostre cervell absorveixi i, si cal, imagini, que no pas que li ho donin tot "mastegat".

Tòpic 2: Davant la televisió, el receptor és passiu
Pel que fa a la televisió, considero que sí que es tracta d'un mass media força passiu, on normalment l'espectador quedarà embadalit i deixarà de pensar per sí sol, però també existeix l'altra vessant: la d'aquelles persones que, o bé es miren els programes amb interès de criticar-los i refermar-se en la seva idea de la "caixa tonta", aquells que són sel·lectius i només es miren aquells programes que realment els interessen, i per últim, les persones que es neguen en rodó a mirar la televisió, i que prefereixen veure una pel·licula, llegir un llibre, o estar-se a l'ordinador, abans que escarxofar-se davant d'aquesta.

Tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència
Personalment crec que aquest tòpic ha quedat força desbancat, i sona bastant retrògrad, donat que, especialment en l'actualitat, que tots estem exposats a uns nivells de violència força extrems (notícies de maltractaments, pel·licules més sagnants que mai, retransmissió de morts de la guerra, catàstrofes naturals, etc...), i crec que, per sort o per desgràcia, el fet de veure'n tanta, ens ha immunitzat d'alguna manera, ja que, el que està clar, és que el nivell de violència és el mateix que quan no se'n exposava tanta, potser la diferència està en que ara ens la mostren en comptes d'amagar-la.

Tòpic 4: La televisió es un mitjà generador de "modes"

Més que d'un tòpic, per desgràcia jo parlaria d'una realitat. Avui en dia practicament tothom, i especialment els nens (amb els que molts pares han agafat la mala costum de plantar-los davant la TV), veuen i "empassen" estereotips i productes/roba que la publicitat i els programes volen vendre'ns, cosa que genera la idea de que és això el que toca portar, perquè sinó quedarem malament, obsolets, o simplement hi haurà enveja amb d'altres companys que sí que posseeixin els productes anomenats. Aquest fet, fa que tothom aspiri a obtenir allò que els han "implantat" mitjançant els mass media.

Tòpic 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat
La televisió, pel que fa a aquest aspecte, té dues vessants: la de mostrar la realitat pura i dura, cosa que pot tenir els seus pros i els seus contres; i per altra banda, la de mostrar realitats totalment utòpiques malgrat que desitjables.
No puc posicionar-me a favor o en contra d'aquest tòpic, ja que crec que depèn de per on es miri, pot ser vertader o fals.

Tòpic 6: Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències
Més que insensibilitzar les consciències, crec que insensibilitzen la persona a veure tot tipus de desgràcies, de situacions, de llocs, de sexe, etc.
És, però, la persona en sí, qui té la última paraula sobre quina consciència i actitud pren davant de les coses que se li mostren, ja que hi ha persones que ni s'immuten en veure tota mena d'escenes, i n'hi ha d'altres que necessiten deixar de mirar per a no marejar-se, per exemple.

Publicació a SlideShare

He de dir, que per a fer aquesta presentació amb el SlideShare, m'he trobat amb un parell de problemes:
El primer ha estat que les animacions que creava des del PowerPoin no es reproduïen un cop l'arxiu estava penjat, de manera que el que he decidit fer, ha estat moure l'objecte jo mateixa de diapositiva en diapositiva.
El segon problema, ha estat que tot i que jo he predeterminat la presentació per a que les imatges es passessin a cada segon, al visualitzar-ho des del SlideShare, passen molt més lentes, per a això no hi he trobat solució, de manera que per a veure-ho amb una mica de gràcia, s'han de passar manualment...
Mussol2
View more presentations from albamayol7.

diumenge, 8 de novembre de 2009

06/11/2009

DESCRIPCIÓ
Vam començar amb les recitacions de poesies, contes o llegendes. Calia que fossin d'autors reconeguts catalans, i que la recitació durés aproximadament dos minuts, un company havia d'enregistrar en vídeo al que en aquell moment estigués recitant, per tal de poder realitzar les autoavaluacions.

REFLEXIÓ
Considero que les recitacions esdevindran un exercici amb molta rellevància, ja que es tracta d'un exercici que haurem d'anar fent tots, i que els primers van ser els que ho van fer divendres.
Crec que ens ajudarà molt, no només a acostumar-nos i perdre la vergonya a parlar en públic, sinó també a apreciar el que els altres facin, encara que tinguin alguna errada, així com també ens servirà per adquirir bones costums auditives pel que fa a la poesia.

APROFUNDIMENT
Donat que es tracta, majoritàriament, de recitacions de poesies, m'agradaría adjuntar una pàgina web, que tot i ser en castellà, dóna quatre consells bàsics per a fer una bona recitació.
Per anar a la web cliqueu aquí.

diumenge, 1 de novembre de 2009

26/10/2009

Dilluns 26, a classe, vam estar tractant sobre els textos narratius i els descriptius.

Quan parlem de textos narratius, ens referim a aquell tipus d'escrits en prosa, dirigits a una o més persones, situat normalment en un context bé fictici, bé històric, on s'hi narren els conflictes d'un o més personatges. Generalment, el lector, no busca la veritat en aquests textos, sinó la versemblança amb què està escrit.
Pel que fa als textos descriptius, diem que són aquells que volen representar quelcom amb paraules, es busca fer veure/sentir allò que s'hi plasma al lector. Les descripcions poden ser objectives o subjectives en funció de la intenció i rigorositat de l'autor. Alguns exemples en són els retrats, autoretrats, caricatures... Una altra mena de descripcions, que a vegades no es tenen presents, són les que es donen en algunes cançons.
La diferència més plausible és doncs, el fenomen del realisme.

A continuació, a classe, distribuïts per grups, vam fer una lectura en profunditat d'un fragment on s'hi veiés clarament una descripció. Els textos que la Lluïsa ens va proporcionar van ser:
- Els pobles, les ciutats, els homes. Artur Martorell
- Un home de paraula. Imma Monsó
- Relacions particulars i A peu d'Aragó. Josep Mª Espinàs
- El país del vi. Article del nº 132 de la revista Descobrir Catalunya.

Al meu grup, ens va tocar treballar sobre el text d'Imma Monzó, una novel·la autobiogràfica que va fer l'autora sobre ella mateixa i el seu difunt marit.
Aquest text realment em va agradar molt, i el vaig trobar sorprenentment ben escrit. Crec, que si en tinc la ocasió, em llegiré el llibre complet.

Per últim, m'agradaria adjuntar una cançó de Lluís Llach, tornant a les descripcions, ja que aquesta ho és, i a més, és una cançó molt significativa dins la meva família.

dijous, 29 d’octubre de 2009

Mapa conceptual


Mapa conceptual fet per Helena Vall i Alba Mayol

diumenge, 25 d’octubre de 2009

Qui ets tu?

La Marta és una noia de Barcelona. Té 19 anys, és força alta i prima, duu els cabells llargs, que habitualment porta solts, és morena, però no massa, té metxes fins i tot tirant a rosses, els ulls són color mel, i és de pell més aviat pàl·lida.

La seva manera de vestir crec que és força estàndard, més aviat va arreglada, però mai de manera exagerada. Li agraden els texans, i en té uns quants de diferents colors i estils, així com samarretes també molt variades. Pel que fa a les sabates, sol anar molt amb bambes, però a vegades també es posa botes amb taló.

Porta unes quantes polseres, i sempre va amb arracades i penjolls.

Pel que fa al caràcter, pel que he anat descobrint d’ella amb el pas d’aquest temps, crec que és més aviat tímida, recordo que el dia de la presentació jo vaig arribar una mica justa de temps, i vaig seure on vaig poder, per casualitat al seu cantó. Als pocs dies de començar les classes, ja vam començar a xerrar i a fer-nos juntament amb altres noies.

Sé que té facilitat per posar-se vermella, sobretot si ha de parlar davant d’altra gent o si se sent observada.

Mai he vist per part seva una mostra de mal caràcter o de geni, més aviat al contrari, és tranquil·la, i es pren les coses amb humor. Precisament per això crec que és fàcil travar amistat amb ella, també sap escoltar, i xerrar quan toca.

Crec que és una persona a qui se li pot agafar estima i confiança de manera ràpida, doncs fa la sensació que es mostri tal com és i sense reserves.

Classe del 23 d'Octubre de 2009

Hem visualitzat una pel•lícula on hem pogut observar com es van debats a nivell quasi professional, mitjançant un debat de la lliga universitària de debats.
Donat que haurem de fer debats a classe, ens ha servit per a fer-nos una idea sobre com haurem de preparar i desenvolupar el nostre debat.

Els equips de debat estan formats per:
- El capità (exposa les idees a defensar)
- Dos oradors (defensen les idees i refuten les de l’equip contrari)
- Dos documentalistes (s’han encarregat de buscar dades, informació, etc. Poden fer preguntes a l’equip contrari)
- El substitut (pot sortir a parlar en un moment determinat que calgui)

Donat que fins a l’últim moment no se sap si s’ha de defensar la posició a favor o en contra del tema que s’ha escollit, cal preparar-se molt bé les informacions de totes dues bandes, per a poder defensar de la millor manera possible el que et toqui, així com per rebatre amb la màxima contundència també les idees que exposi l’equip contrari.

Classes del dia 9 al 16 d'Octubre de 2009

Vam començar a explicar quines característiques mínimes de la llengua els cal saber als mestres.
Pel que fa a l'expressió oral, cal tenir en compte que la paraula per sí sola només representa un 7% de la comunicació, el to en fa el 38%, i el llenguatge corporal el 55% restant.
Pel que fa doncs, a l'expressió oral, cal tenir en compte el següent:
- Correcció fonètica
- Fluïdesa
- Entonació i pauses
- Riquesa de vocabulari
- Precisió del significat
- Absència de barbarismes
- Ús de frases fetes i refranys
- Morfosintaxi genuïna
- Ús correcte dels verbs

Així doncs, cal fer un ús correcte del vocabulari, i també fer servir recursos lingüístics.

Referint-nos ara a l'expressió escrita, cal tenir en compte els punts següents:
- Correcció escrita
- Estructuració del text
- Puntuació
- Riquesa de vocabulari
- Precisió del significat
- Absència de barbarismes
- Ús de frases fetes i refranys
- Morfosintaxi genuïna
- Ús correcte dels verbs
- Cal·ligrafia i pulcritud

De manera que, a banda de fer servir tants recursos o més com en l'expressió oral, cal tenir present les normes d'escriptura, i l'aspecte del document que s'entregarà.


Per últim, a classe vam parlar de les rondalles, definint-les com històries que no tenen fonament històric ni territorial (generalment), però sí que tenen un component educatiu.

Introducció a COED

Les primeres dues setmanes de classe de COED vam haver de presentar-nos una mica a nosaltres mateixos a través d’una redacció, en la que havíem de donar resposta a la pregunta “Qui sóc jo?”. També vam fer una fitxa amb algunes dades que vam entregar.

El tercer dia vam començar a introduir una mica el concepte del llenguatge, tot llegint uns textos i sintetitzant-los en grup. Al meu grup ens va tocar llegir “El luxe del llenguatge” de Jesús Tuson, i vam extreure’n les següents idees principals:
- El coneixement d’una llengua no es basa en l’ús de paraules sinó en la combinació d’aquestes per tal de crear oracions amb sentit.
- Hi ha dos tipus de coneixement lingüístic: el que es manifesta en l’ús, gramatical i creatiu, d’una llengua; i el que es fa patent en els judicis dels parlants.
- El llenguatge està obligat a fer un ús infinit dels mitjans finits.
- Els humans som capaços de discernir similituds i dissimilituds entre oracions.
- La capacitat d’extreure diversos sentits de les estructures és humana.

Al final de la classe ens vam haver d’endur els altres textos que no havíem llegit, per a treballar-los a casa.

dissabte, 10 d’octubre de 2009

divendres, 2 d’octubre de 2009

Conversa



Bé, doncs el que diu la conversa és el següent:

- Bon dia senyoreta
- Bon dia, que voldrà?
- Necessito el passi A38
- Que tens l'impres blau?
- No, on el puc trobar?
- Doncs hauràs d'anar a la finestreta 1
- Molt bé, gràcies

dijous, 1 d’octubre de 2009

Fotografia retocada


He triat una fotografía amb flors vermelles, perquè així podría jugar amb un filtre en blanc i negre, donant-li per últim un toc d'un color ben viu per a que no quedés tan apagada.

En primer lloc, he retallat una mica la imatge per treure-li un marc de color negre que tenia.

Tot seguit he pujat la saturació del color per obtenir un vermell més viu per a les flors.

Després he aplicat un filtre de blanc i negre a tota la fotografía, i amb l'estri de pinzell històric l'he tret a la zona de les dues flors.

He baixat la brillantor de la fotografía per a que el fons es veiés més fosc, i n'he pujat el contrast per a que les dues amapoles que han de protagonitzar la fotografía no es veiessin apagades.

Per últim, l'he reduït perquè no calia que fos tan grossa. El tamany de la imatge és de 425x257 píxels, i fa 43'4Kb.

dijous, 17 de setembre de 2009

Noves tecnologies

Pertanyo a una generació en la que no recordo haver fet servir ordinador fins que no vaig començar la ESO. Ni a casa ni a l'escola no era gens comú tenir-ne un, tant per preu, com perquè encara no havia tingut lloc el "boom" de noves tecnologies.
El primer que recordo que vaig fer en aquest aspecte, van ser algunes classes bàsiques d'informàtica al cole, per començar a familiaritzar-nos amb l'ús dels ordinadors, una mica d'explorer i microsoft office (word, excel, powerpoint...).
L'any següent, recordo que es va convertir en una eina força útil i còmode per fer classes d'anglès, la professora ens donava lliçó a l'aula dos dies, i un tercer fèiem exercicis en una pàgina web de la que ja no recordo el link, però que tenia tests que un cop acabats, s'autocorregien i et puntuaven.
Com a noves tecnologies, a la meva escola va ser l'únic que vam tenir; ja que no hi va haver dvd fins que no anava a batxillerat; ni, per descomptat, pissarres electròniques.

Des d'un primer moment, els ordinadors van ser quelcom que em va agradar, a més que hi tenia facilitat, i així que a casa vam comprar el primer, es va convertir en una eina indispensable tant a nivell de treball com de oci.

Al poc temps de descobrir el format de música en mp3 via internet, van sortir a la venda els mp3, dels que me'n van regalar un al cap de cert temps. Posteriorment van aparèixer els mp4, amb més capacitat d'emmagatzematge i amb la possibilitat d'introduir-hi fotografies, així que em vaig passar a aquests últims. No m'he arribat a comprar un Ipod, perquè realment no ho he trobat necessari, ni els trobo tant diferents (excepte pel fet de que alguns són tàctils, cosa que els encareix massa).

Amb els mòbils sí que sempre m'he mantingut força al dia, sempre m'ha agradat tenir un model actual, tot i que no sabria explicar el perquè, a més de que després tampoc en faig servir totes les prestacions, però donat que actualment els regalen mentre et facis contracte, no resulta massa difícil obtenir-ne un.

La fotografia digital també ha estat quelcom que des d'un primer moment em va encantar. El fet de poder fer més de mil fotografies, sense preocupar-te de quines quedaran millor o pitjor, de quan se't acabarà el carret, o de si les prefereixes en blanc i negre, en color, o en sèpia (per dir algun exemples), ho ha fet un hobby encara més agradable i ple de noves possibilitats.