diumenge, 15 de novembre de 2009

13/11/2009

En primer lloc, m'agradaria dir que aquest divendres dia 13 va ser el meu aniversari! Vaig fer 22 anys, un número molt bonic! ;)

DESCRIPCIÓ
La classe de divendres, es va estructurar en dues parts: la primera, on els exercicis de recitació van continuar duent-se a terme, i la segona, on vam realitzar el primer debat de la "temporada", i va ser el nostre grup el que va ser l'afortunat. El nostre debat es va centrar en els pros i contres de l'educació privada, i vam recolzar-nos en algunes dades exposades amb PowerPoint, així com informació extreta de notícies.
Els debats seran avaluats pels companys que seran els següents en fer el seu debat, mitjançant una pauta que ens va donar la Lluïsa.

REFLEXIÓ
Tot i que ens va tocar ser el primer grup en debatre, que vam tenir poc temps de preparació, i que ens va portar de cap tota la setmana, crec que el resultat final va ser força bo, i més considerant que érem els primers.
Donat que el nostre grup era de 11 persones, perquè dues de nosaltres ens havíem quedat en grup de 5 i ens vam repartir per altres grups, vam decidir tenir un moderador, pauta que després també han utilitzat d'altres grups.
Considero que el tema que vam triar va resultar interessant, i sobretot, molt relacionat amb el nostre futur com a mestres, ja que vam poder veure diferents opinions i dades donades sobre els diferents tipus d'escoles, ja siguin privades, concertades, municipals o públiques.

APROFUNDIMENT
Per tal d'aprofundir en el tema que va ocupar el nostre debat, m'agradaria compartir algunes pàgines web que tracten sobre aquest:
- http://www.escolares.com.ar/oficiales/mas-dinero-para-la-escuela-privada-menos-para-la-publica.html

- http://translate.google.es/translate?hl=es&langpair=en|es&u=http://www.educationbug.org/a/private-schools-pros-and-cons.html

- http://translate.google.es/translate?hl=es&langpair=en|es&u=http://www.extremeintellect.com/08EDUCATION/prosconsschooltypes.htm

- http://translate.google.es/translate?hl=es&langpair=en|es&u=http://schoolreadiness.suite101.com/article.cfm/pros_and_cons_of_private_schools

- http://translate.google.es/translate?hl=es&langpair=en|es&u=http://www.edubook.com/the-pros-and-cons-of-private-schools/2614/

Val a dir que a mi, per sort, em va tocar defensar la posició amb la que estic més d'acord: l'escola no privada. La meva escola d'educació primària va ser el CEIPM Parc de Guinardó, és a dir, que vaig anar a una escola municipal. A més, es tracta d'una escola amb un caire influenciat probablement per Decroly, i amb una gran presència i protagonisme de la naturalesa, donat que està situada al llindar del bosc del Guinardó.
Tot i així, cal dir també, que hi ha moltes altres escoles privades, que donen un millor servei que no pas algunes públiques.
El que segons el meu parer cal treballar, és el fet de poder donar una educació equitativa, bona, i a l'abast de tothom.

09/11/2009

DESCRIPCIÓ
Dilluns dia 9, vam haver de relatar el procés que vam seguir al realitzar l'exercici descriptiu Qui ets tu?
Consistia en fer una petita presentació de dos minuts si fa no fa, de a qui havíem triat per a descriure i el motiu. Posteriorment, calia exposar en quins trets ens havíem centrat més per a fer aquesta descripció.
Per a realitzar la exposició, calia que ens recolzéssim en una fotografia que portéssim a classe, preferentment feta per nosaltres.

REFLEXIÓ
Crec que va ser una activitat molt maca, que ens va donar la oportunitat de conèixer no només la persona que era descrita, sinó la manera en com la veien d'altres persones.
Fins i tot en alguns moments, el temps marcat per a realitzar la explicació es va fer curt, ja que eren moltes les coses a dir.
Donat que els companys que som a classe, molt probablement ho seguirem sent durant 4 anys més, resulta molt interessant i divertit saber sobre persones de la classe a través dels ulls d'un altre.

APROFUNDIMENT
Les descripcions sobre persones, poden ser objectives, en cas de que no volguem anar més enllà d'allò que es veu a simple vista, o bé subjectives, on també es tracta la personalitat i trets distintius de la persona descrita, enfocant-ho des del punt de vista de l'autor.
Per a realitzar una descripció, els tres passos bàsics a seguir són els següents:
1) Observació i retenció dels trets dominants o característiques que es volen descriure.
2) Anàlisi detallada seguint un ordre (de dalt a baix, de les coses bones a les dolentes...)
3) Redacció de la descripció, seguint un ordre que estigui relacionat amb l'aspecte que més es vulgui destacar.

dijous, 12 de novembre de 2009

Anàlisi d'un anunci televisiu



He triat un anunci que he trobat buscant pel youtube.
La raó de que hagi triat aquest anunci i no un dels que s'emeten a Espanya, és que els anuncis extrangers em solen semblar millors, més divertits, ingeniosos, i també més neutres (en el sentit del sexisme, dels tòpics que hi ha aquí, etc.)
M'ha semblat un anunci molt ingeniós divertit, alhora que trobo força adient que sigui un anunci fet amb animació per ordinador i no "de persones", ja que és una feina per TIC, a més, m'ha cridat l'atenció que (obviament) no hi hagi cap mena de diàleg, però que el missatge es transmeti amb tanta claredat.
L'anunci, d'una manera senzilla i humorística, ens mostren la facilitat de comunicar-se a l'instant amb tots els teus amics vía telefonía mòbil: Un pollet veu com en llancen un altre per error, i li sembla tan divertit que de seguida avisa tots els seus amics, i es veu com ho fa d'una manera inmediata. A més, el fet de que l'entorn sigui natural i rural, els colors vius, i els animalons, el fa més atractiu al públic que sol veure més la televisió: els habitants de ciutats.
Així doncs, aquesta publicitat aconsegueix fer arribar d'una manera ràpida, entenedora i divertida, el missatge que vol transmetre sobre el seu producte.


Trobo que aquí solem tenir anuncis molt arrelats als tòpics sexistes presents en la nostra societat: Són inèdits els anuncis de detergent de roba on aparegui un home, i ho faci sense equivocar-se al posar una rentadora; o bé els anuncis de cotxes on, o bé el conductor sempre és masculí, o no se'l veu però el que hi ha a l'entorn és una noia bonica. També trobo massa recurrent el contingut de caire "sexual" per a vendre un producte (per exemple l'anunci d'una marca de xocolata), és clar que el sexe ven, però no és l'única tàctica que existeix, i hi ha anuncis que han gaudit de molt més èxit, i fins i tot s'han conegut pel boca a boca de la gent a qui li ha agradat, sense contenir cap mena de connotació sexual.

dimarts, 10 de novembre de 2009

Sobre els tòpics...

Tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules
Tot i que, pel que fa a alguns conceptes i situacions, sí que és cert que de vegades val més veure-ho que no pas que t'ho expliquin, hi ha altres situacions en que valen més aquestes mil paraules, que els milions d'imatges que les puguin intentar substituïr. Un exemple per a veure que no sempre una imatge és millor que les paraules, sería alguna d'aquelles tantes pel·lícules que s'han fet basant-les en un llibre, però que si l'espectador primer ha llegit la novel·la, sempre comenta "és molt millor el llibre que la pel·lícula!". Es tracta d'un tipus de situació on queda perfectament reflectit que de vegades és millor deixar que el nostre cervell absorveixi i, si cal, imagini, que no pas que li ho donin tot "mastegat".

Tòpic 2: Davant la televisió, el receptor és passiu
Pel que fa a la televisió, considero que sí que es tracta d'un mass media força passiu, on normalment l'espectador quedarà embadalit i deixarà de pensar per sí sol, però també existeix l'altra vessant: la d'aquelles persones que, o bé es miren els programes amb interès de criticar-los i refermar-se en la seva idea de la "caixa tonta", aquells que són sel·lectius i només es miren aquells programes que realment els interessen, i per últim, les persones que es neguen en rodó a mirar la televisió, i que prefereixen veure una pel·licula, llegir un llibre, o estar-se a l'ordinador, abans que escarxofar-se davant d'aquesta.

Tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència
Personalment crec que aquest tòpic ha quedat força desbancat, i sona bastant retrògrad, donat que, especialment en l'actualitat, que tots estem exposats a uns nivells de violència força extrems (notícies de maltractaments, pel·licules més sagnants que mai, retransmissió de morts de la guerra, catàstrofes naturals, etc...), i crec que, per sort o per desgràcia, el fet de veure'n tanta, ens ha immunitzat d'alguna manera, ja que, el que està clar, és que el nivell de violència és el mateix que quan no se'n exposava tanta, potser la diferència està en que ara ens la mostren en comptes d'amagar-la.

Tòpic 4: La televisió es un mitjà generador de "modes"

Més que d'un tòpic, per desgràcia jo parlaria d'una realitat. Avui en dia practicament tothom, i especialment els nens (amb els que molts pares han agafat la mala costum de plantar-los davant la TV), veuen i "empassen" estereotips i productes/roba que la publicitat i els programes volen vendre'ns, cosa que genera la idea de que és això el que toca portar, perquè sinó quedarem malament, obsolets, o simplement hi haurà enveja amb d'altres companys que sí que posseeixin els productes anomenats. Aquest fet, fa que tothom aspiri a obtenir allò que els han "implantat" mitjançant els mass media.

Tòpic 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat
La televisió, pel que fa a aquest aspecte, té dues vessants: la de mostrar la realitat pura i dura, cosa que pot tenir els seus pros i els seus contres; i per altra banda, la de mostrar realitats totalment utòpiques malgrat que desitjables.
No puc posicionar-me a favor o en contra d'aquest tòpic, ja que crec que depèn de per on es miri, pot ser vertader o fals.

Tòpic 6: Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències
Més que insensibilitzar les consciències, crec que insensibilitzen la persona a veure tot tipus de desgràcies, de situacions, de llocs, de sexe, etc.
És, però, la persona en sí, qui té la última paraula sobre quina consciència i actitud pren davant de les coses que se li mostren, ja que hi ha persones que ni s'immuten en veure tota mena d'escenes, i n'hi ha d'altres que necessiten deixar de mirar per a no marejar-se, per exemple.

Publicació a SlideShare

He de dir, que per a fer aquesta presentació amb el SlideShare, m'he trobat amb un parell de problemes:
El primer ha estat que les animacions que creava des del PowerPoin no es reproduïen un cop l'arxiu estava penjat, de manera que el que he decidit fer, ha estat moure l'objecte jo mateixa de diapositiva en diapositiva.
El segon problema, ha estat que tot i que jo he predeterminat la presentació per a que les imatges es passessin a cada segon, al visualitzar-ho des del SlideShare, passen molt més lentes, per a això no hi he trobat solució, de manera que per a veure-ho amb una mica de gràcia, s'han de passar manualment...
Mussol2
View more presentations from albamayol7.

diumenge, 8 de novembre de 2009

06/11/2009

DESCRIPCIÓ
Vam començar amb les recitacions de poesies, contes o llegendes. Calia que fossin d'autors reconeguts catalans, i que la recitació durés aproximadament dos minuts, un company havia d'enregistrar en vídeo al que en aquell moment estigués recitant, per tal de poder realitzar les autoavaluacions.

REFLEXIÓ
Considero que les recitacions esdevindran un exercici amb molta rellevància, ja que es tracta d'un exercici que haurem d'anar fent tots, i que els primers van ser els que ho van fer divendres.
Crec que ens ajudarà molt, no només a acostumar-nos i perdre la vergonya a parlar en públic, sinó també a apreciar el que els altres facin, encara que tinguin alguna errada, així com també ens servirà per adquirir bones costums auditives pel que fa a la poesia.

APROFUNDIMENT
Donat que es tracta, majoritàriament, de recitacions de poesies, m'agradaría adjuntar una pàgina web, que tot i ser en castellà, dóna quatre consells bàsics per a fer una bona recitació.
Per anar a la web cliqueu aquí.

diumenge, 1 de novembre de 2009

26/10/2009

Dilluns 26, a classe, vam estar tractant sobre els textos narratius i els descriptius.

Quan parlem de textos narratius, ens referim a aquell tipus d'escrits en prosa, dirigits a una o més persones, situat normalment en un context bé fictici, bé històric, on s'hi narren els conflictes d'un o més personatges. Generalment, el lector, no busca la veritat en aquests textos, sinó la versemblança amb què està escrit.
Pel que fa als textos descriptius, diem que són aquells que volen representar quelcom amb paraules, es busca fer veure/sentir allò que s'hi plasma al lector. Les descripcions poden ser objectives o subjectives en funció de la intenció i rigorositat de l'autor. Alguns exemples en són els retrats, autoretrats, caricatures... Una altra mena de descripcions, que a vegades no es tenen presents, són les que es donen en algunes cançons.
La diferència més plausible és doncs, el fenomen del realisme.

A continuació, a classe, distribuïts per grups, vam fer una lectura en profunditat d'un fragment on s'hi veiés clarament una descripció. Els textos que la Lluïsa ens va proporcionar van ser:
- Els pobles, les ciutats, els homes. Artur Martorell
- Un home de paraula. Imma Monsó
- Relacions particulars i A peu d'Aragó. Josep Mª Espinàs
- El país del vi. Article del nº 132 de la revista Descobrir Catalunya.

Al meu grup, ens va tocar treballar sobre el text d'Imma Monzó, una novel·la autobiogràfica que va fer l'autora sobre ella mateixa i el seu difunt marit.
Aquest text realment em va agradar molt, i el vaig trobar sorprenentment ben escrit. Crec, que si en tinc la ocasió, em llegiré el llibre complet.

Per últim, m'agradaria adjuntar una cançó de Lluís Llach, tornant a les descripcions, ja que aquesta ho és, i a més, és una cançó molt significativa dins la meva família.