dijous, 17 de setembre de 2009

Noves tecnologies

Pertanyo a una generació en la que no recordo haver fet servir ordinador fins que no vaig començar la ESO. Ni a casa ni a l'escola no era gens comú tenir-ne un, tant per preu, com perquè encara no havia tingut lloc el "boom" de noves tecnologies.
El primer que recordo que vaig fer en aquest aspecte, van ser algunes classes bàsiques d'informàtica al cole, per començar a familiaritzar-nos amb l'ús dels ordinadors, una mica d'explorer i microsoft office (word, excel, powerpoint...).
L'any següent, recordo que es va convertir en una eina força útil i còmode per fer classes d'anglès, la professora ens donava lliçó a l'aula dos dies, i un tercer fèiem exercicis en una pàgina web de la que ja no recordo el link, però que tenia tests que un cop acabats, s'autocorregien i et puntuaven.
Com a noves tecnologies, a la meva escola va ser l'únic que vam tenir; ja que no hi va haver dvd fins que no anava a batxillerat; ni, per descomptat, pissarres electròniques.

Des d'un primer moment, els ordinadors van ser quelcom que em va agradar, a més que hi tenia facilitat, i així que a casa vam comprar el primer, es va convertir en una eina indispensable tant a nivell de treball com de oci.

Al poc temps de descobrir el format de música en mp3 via internet, van sortir a la venda els mp3, dels que me'n van regalar un al cap de cert temps. Posteriorment van aparèixer els mp4, amb més capacitat d'emmagatzematge i amb la possibilitat d'introduir-hi fotografies, així que em vaig passar a aquests últims. No m'he arribat a comprar un Ipod, perquè realment no ho he trobat necessari, ni els trobo tant diferents (excepte pel fet de que alguns són tàctils, cosa que els encareix massa).

Amb els mòbils sí que sempre m'he mantingut força al dia, sempre m'ha agradat tenir un model actual, tot i que no sabria explicar el perquè, a més de que després tampoc en faig servir totes les prestacions, però donat que actualment els regalen mentre et facis contracte, no resulta massa difícil obtenir-ne un.

La fotografia digital també ha estat quelcom que des d'un primer moment em va encantar. El fet de poder fer més de mil fotografies, sense preocupar-te de quines quedaran millor o pitjor, de quan se't acabarà el carret, o de si les prefereixes en blanc i negre, en color, o en sèpia (per dir algun exemples), ho ha fet un hobby encara més agradable i ple de noves possibilitats.