divendres, 30 de desembre de 2011

Els mitjans de comunicació i l'educació.

M'agradaria acabar les intervencions relacionades amb l'assignatura d'Utilització didàctica de les TIC i d'Internet amb una reflexió extreta bàsicament de dos factors: el primer, la diferència entre "educar en l'ús dels mitjans de comunicació" i "utilitzar els mitjans de comunicació per educar".

Potser la primera vegada que llegim aquestes dues frases no ens semblen tant diferents l'una de l'altra, però si hi parem atenció, veurem el gran matis que suposa el fet d'educar per a fer un bon ús dels mitjans de comunicació, o bé el fet d'educar a través d'aquests mitjans de comunicació. Tot i que és cert que podem educar valent-nos dels mitjans de comunicació, i que fins a cert punt s'ha de fer per tal de dur a terme una educació més situada i ubicada en la realitat quotidiana; crec que és extremadament més important educar per a fer un correcte ús dels mitjans de comunicació, ja que quan no en fem un bon ús, aquests poden ser extremadament perillosos i nocius per al benestar psicològic i emocional de la persona. Si un nen es passa tot el temps lliure plantat davant del televisor o davant de l'ordinador, acabarà sense saber relacionar-se de manera sana i satisfactòria amb altres infants, a més de que molt probablement es veurà influenciat pel bombardeig continuat d'informació banal, de programes escombraria, de publicitat que convida al consumisme, i en definitiva, de tot allò que l'empenti a esdevenir cada cop més individualista i aïllat del seu entorn socio - cultural.

M'agradaria fer especial atenció al problema del consumisme derivat de les TIC. La televisió, les pàgines web, la ràdio, i fins i tot les pel·lícules DVD/Blu-ray ens omplen de publicitat, d'anuncis que ens fan sentir necessitat per allò que promocionen, creant dins nostre un buit que només pot omplir-se comprant contínuament nous productes millors que l'anterior, que per una raó o altra, et faran més feliç. O això és el que ens volen fer creure i sentir.

Crec que aquest és un problema cabdal en la societat actual, ja que és aquí on rauen la majoria de problemes que deriven en la manca de sostenibilitat, en el canvi climàtic, en la insatisfacció que sentim les persones al llarg de tota la vida, i en definitiva, en les grans problemàtiques actuals.
Cal doncs que els nens creixin coneixent una altre forma de vida, que sàpiguen com protegir-se d'aquest continu atac per part del món consumista, i que aprenguin a ser feliços amb allò que realment importa.

Per acabar d'il·lustrar aquestes opinions, us deixo un documental que el programa "60 minuts" va emetre el dia 27 de desembre sobre aquest tema, espero que us agradi.
http://blogs.tv3.cat/60minuts.php?itemid=43999

Fins aviat!

dijous, 29 de desembre de 2011

Sharisme

Què és el "sharisme"? Aquest concepte va ser creat per Isaac Mao, empresari, escriptor i blogger xinès, i el que es defensa amb aquest nou concepte és un paradigma social centrat en la creativitat i la col·laboració. (http://unescochair-elearning.uoc.edu/blog/2011/05/05/isaac-mao-i-el-sharisme-noves-estrategies-per-compartir-el-coneixement/)

En anglès, "to share" vol dir compartir, de manera que és prou clar el que es pretén amb aquest nou concepte: deixar de ser tan reticents a compartir informació, idees, iniciatives... i començar a col·laborar, a compartir, a formar quelcom major entre tots.

El sharisme defensa el programari lliure, el web 2.0, les xarxes socials, els blogs, i en definitiva tota eina que afavoreixi el fet de compartir i intercanviar informació.

Aquest paradigma no només promou aquesta idea de compartir, sinó que a més ens proporciona el tan valuós "feedback" del que tot sovint es parla en l'àmbit educatiu, que ens permet obtenir una resposta a allò que estem fent, una informació de retorn, cosa que ens ajudarà a millorar, a corregir, i a idear dia a dia el nostre procés d'ensenyament - aprenentatge.

Webs com ara la Viquipèdia, eines com Google docs o Blogger, o xarxes socials com Facebook o Twitter ens permeten dur a terme aquest procés de compartir la nostra informació i obtenir-ne de nova provinent d'altres persones, de manera que sense ser-ne del tot conscients estem realitzant un aprenentatge col·laboratiu, dut a terme entre iguals, i que és completament constructivista, ja que som nosaltres els que ens movem segons els nostres interessos i duem a terme el nostre propi procés d'aprenentatge. Un aprenentatge que, degut a aquests interessos i a aquest situar-se en la realitat quotidiana, esdevé significatiu i situat, sent així molt més ric i útil per a tot aquell que el duu a terme.

Usos i experiències escolars amb les TIC. Sessions de classe.

Després de les diferents sessions que hem anat fent tots els companys que cursem l'optativa d'Utilització didàctica de les TIC i d'Internet, m'agradaria comentar una mica quins són els recursos o temes relacionats amb les TIC que he vist a l'escola o que crec que poden o han d'ésser presents a les aules, i quins encara estan lluny de ser-hi.
S'ha parlat de:

- Els EVEA, o Entorn Virtual d'Ensenyament - Aprenentatge, basats en recursos web com ara el programa Moodle, del qual parlo en una entrada anterior.
Considero que són recursos molt valuosos, i que haurien de començar a ser més presents en les aules de les escoles, ja que de moment, i segons la meva experiència, encara no s'utilitzen massa.

- Els projectes telemàtics cooperatius, són una sèrie d'activitats dutes a terme a través d'internet de manera col·laborativa. Per a saber-ne més, visiteu la presentació que van fer els companys que en van parlar.
Donat que es tracta d'un nou mètode d'ensenyament - aprenentatge, tot just ara està començant a despuntar a les escoles, però un cop més, jo no n'he pogut veure cap en funcionament, per tant no tinc una opinió del tot formada, però a priori em sembla una proposta molt interessant, especialment pel gran component cooperatiu i col·laboratiu que tenen.

- Les competències cognitives i el seu desenvolupament. Es tracten d'una sèrie de competències: la velocitat, la memòria, l'atenció, la flexibilitat de tasques, i la resolució de problemes.
Segons ens van explicar els companys, hi ha algunes escoles que estan portant a la pràctica el desenvolupament d'aquestes capacitats, però encara no es tracta d'una pràctica gens estesa. Per aquest motiu, encara no acabo de veure de quina manera seria factible lligar quelcom tan abstracte amb els continguts curriculars, però si que crec que s'hauria de buscar la manera de treballar-les, ja que considero que són cabdals per a dur a terme un desenvolupament més global i holístic de la persona, i per a donar-li les seves pròpies eines per a evolucionar.

- La PDI, van ser el tema triat pel meu grup de treball. Funcionen projectant la imatge d'un ordinador en una superfícies des de la qual podem controlar el PC. Per a saber quins tipus hi ha, visiteu el següent Prezi.
Aquest estri es tracta de quelcom que ja està prou implantat a les escoles, però al qual crec que encara no se li dóna l'ús òptim, ja que tot sovint es cau en fer-les servir com una pissarra convencional, o com un projector (si més no, aquesta ha estat la meva observació a la meva escola de pràctiques). Cal doncs, aprendre noves estratègies per utilitzar-la de manera innovadora i des d'un nou enfocament més tecnològic i menys convencional.

- Les TIC en l'educació inclusiva. Concretament ens van parlar d'un programa destinat a facilitar l'ús dels ordinadors a persones amb discapacitat visual: el Jaws.
Crec que es tracta d'un programa molt beneficiós per a aquestes persones, i que des de l'escola s'ha de conèixer per tal de poder realitzar una major inclusió a l'aula.
Per a saber-ne més, visiteu la pàgina web que van crear les nostres companyes: http://neeitic.jimdo.com/

- Les TIC en el pla d'acollida, és a dir, com introduïr les TIC en una aula d'acollida, per exemple realitzant un joc del JClic d'àrab o d'euskera.
De la mateixa manera que les TIC han d'estar integrades en el currículum i en la rutina de l'aula convencional, també ho haurien d'estar en la resta d'aules, és per tant important conèixer nous recursos per a facilitar l'integració d'alumnes nouvinguts.

- Les TIC com a recurs per aprendre una llengua, on els nostres companys van utilitzar el JClic per a treballar una nova llengua, en aquest cas la portuguesa, d'una manera més dinàmica i
motivadora que allò al que estem acostumats.
Un cop més, no cal dir gaire bé res més que tornar a ressaltar la necessitat d'integrar les TIC com a element quotidià per a treballar qualsevol branca del currículum d'una manera més propera a la realitat social amb què l'alumne es troba inmers.

- L'EduCAT 2.0, l'OpenOffice i recursos XTEC: a través d'aquests recursos, els companys ens han ajudat a adonar-nos que no sempre hem d'estar lligats als mateixos programes, que hem de
seguir indagant, no quedar-nos únicament amb allò que ja coneixem.
És d'aquesta manera com estarem en constant evolució, adaptant-nos dia a dia a les noves opcions TIC que ens oferiran cada cop recursos més acurats i orientats als nostres interessos, només cal que cerquem allò que més s'ajusti a les nostres necessitats, però és imprescindible que no ens estanquem sempre en el mateix per tal de no caure en la rutina ni quedar desfasats en l'actualitat.
- La Blogosfera, o els blogs escolars, són quelcom cada cop més utilitzat, probablement perquè les escoles s'adonen del gran recurs que suposa aquesta mena d'eines a l'hora de dur a terme un aprenentatge col·laboratiu, cooperatiu i fins i tot, si es vol, interescolar.
Es tracta doncs d'un recurs prou conegut i del qual ja se'n saben els seus beneficis i aportacions a la realitat escolar, per tant és una eina que cal que seguim utilitzant i millorant a mida que aquesta i tot l'entorn TIC vagi evolucionant.

- L'aprenentatge de les llengues amb la PDI. Aquesta activitat va consistir a treballar diverses llengües per mitjà de la PDI, amb diferents activitats: subratllar, fer un conte entre tots, endevinalles, treballar vocabulari...
Un cop més, veiem com la PDI és un dels estris més integrats a la realitat escolar, l'únic que cal és que cada cop li traiem més partit i en fem un ús més distanciat del que es fa amb una pissarra convencional.

Les TAC

Les TAC són les Tecnologies de l'Aprenentatge i del Coneixement. Són aquelles tecnologies que permeten l'adquisició de coneixements nous, que fomenten el treball col·laboratiu, l'esperit emprenedor, estimulen per a la recerca i la creació de coneixements, l'actitud d'aprenentatge permanent i al llarg de tota la vida, i promouen la utilització de recursos tecnològics en situació d'ensenyament i aprenentatge.
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Tecnologies_de_l'aprenentatge_i_del_coneixement)

Aquestes tecnologies permeten crear un nou tipus d'aprenentatge basat en les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació).

Per a saber què és el Pla TAC de centre i quines són les seves principals propostes, us recomano que visualitzeu el vídeo realitzat pels companys d'UDTIC de tarda, del que us vaig parlar i que també vaig enllaçar a una entrada anterior.

La meva experiència personal a l'escola on estic de pràctiques és que no donen pràcticament cap importància a les TIC i les TAC, la seva presència a l'aula és pràcticament nul·la, no tenen implantat cap mena de pla TAC, i de moment tampoc preveuen fer-ho. Simplement utilitzen aquestes tecnologies en moments puntuals, per a veure un vídeo, per a realitzar una activitat concreta amb una PDI, o per a realitzar una recerca relacionada amb una altra
assignatura.

Personalment, i després d'haver estat en profund contacte amb les TIC, en primer lloc a l'assignatura de primer de carrera, i ara amb aquesta optativa, crec que és molt important que els futurs mestres estiguem conscienciats de la importància de les TIC i les TAC a les escoles, de quin paper han de desenvolupar, i de com podem integrar-les en el currículum i el la rutina acadèmica tal i com s'han integrat en la vida real i quotidiana amb la que els nostres alumnes es trobaran fora de les aules.

Per acabar, us deixo un slideshare sobre les TAC, on s'hi exposa breument les raons, avantatges i inconvenients d'introduïr les TAC a l'aula, com ara l'interès i la motivació versus les distraccions i la dispersió, la interdisciplinarietat versus la rigidesa de diàlegs, etc...

dimecres, 28 de desembre de 2011

Les TIC i les teories de l'aprenentatge.

Enllaçant amb l'entrada anterior, m'agradaria parlar de les Teories de l'aprenentatge, i de com aquestes es relacionen amb les TIC.

A primer any de carrera, vam aprendre què i quines eren les diferents teories de l'aprenentatge, però, i el fet de relacionar-les amb les eines TIC actuals?
Això és el que em proposo fer a continuació:

- El conductisme és una teoria basada en l'estímul - resposta, i on la resposta de l'alumne es pot reforçar positivament o negativament per recompenses o càstigs per a fer que es repeteixi o no en el futur.
Quins són els recursos, usos i eines TIC que permeten dur a terme un ensenyament conductista? Doncs bé, tots aquells que facin que l'alumne respongui a un estímul: activitats Clic i JClic, del Genmagic, o simplement altres jocs o activitats educatives que funcionin pel mètode ja esmentat.

- El cognitivisme, en canvi, es basa en el procés cognitiu de l'alumne, on l'aprenentatge està basat en les experiències de l'infant, i on la memòria hi té un paper cabdal, ja que permet emmagatzemar i estructurar la nova informació.
Per a dur a terme un aprenentatge cognitivista a través de les TIC, l'únic que cal és que sigui l'alumne qui cerqui i creï d'aquesta manera els seus nous aprenentatges, ho pot fer a través d'Internet, ja sigui de manera lliure, o per mitjà d'una exploració guiada pel mestre (per exemple si aquest proporciona una sèrie de webs a consultar que estiguin relacionades amb allò que s'està treballant).

- El constructivisme, d'altra banda, es tracta de que l'alumne construeixi, tal i com diu el nom d'aquesta teoria, el seu propi aprenentatge a partir de la interacció amb el seu entorn i
amb els altres.
Com dur a terme un ensenyament - aprenentatge constructivista per mitjà de les TIC? Per exemple amb un EVEA (Entorn Virtual d'Ensenyament Aprenentatge), un Ambient Educatiu Virtual, un Webquest, un blog de la classe, de l'escola, etc... El que és important, és que siguin els
alumnes els que construeixin el seu coneixement, tot i que els podem guiar o recolzar per a que aquest es dirigeixi cap als interessos educatius i curriculars.

- Per acabar, el connectivisme, és una teoria de l'aprenentatge que esta vinculada amb aquesta nova època i societat digital; que té en compte l'efecte de les TIC en l'aprenentatge, entenent-lo com un fenòmen que es du a terme en una sèrie d'ambients que poden o no estar sota control de l'individu.
Podriem dir, però, que es tracta d'un cicle de contínua retroalimentació on els individus obtenen informació d'una xarxa, que al seu temps també incorpora nova informació gràcies als individus, els quals es nodreixen un cop més de la nova informació; creant d'aquesta manera un cicle informatiu multidireccional sens fi.
Aquesta última teoria, simplement, no es podria concebre ni existiria sense les TIC, per tant, qualsevol element d'aquestes contribueix a realitzar un aprenentatge connectivista.

(Informació extreta de: http://sites.google.com/site/teoriesaprenentatge2/teories-de-l-aprenentatge i de http://ca.wikipedia.org/wiki/Connectivisme)

L'impacte de les TIC a l'escola

Les TIC, actualment, cada cop es troben més integrades i amb un major protagonisme en el dia a dia de les persones. És, per tant, lògic i necessari que aquestes noves tecnologies siguin també inserides en la realitat educativa actual.

Però quin és el seu impacte en el món educatiu? Aviram (2002) identifica tres possibles reaccions per part dels centres per adaptar-se a les TIC:
- Escenari tecnòcrata: Les escoles fan petits ajustaments, com ara l'alfabetització digital dels alumnes per a que utilitzin les TIC com a instrument per millorar en el procés de la informació (aprendre sobre les TIC) i, posteriorment, utilitzar les TIC com a font d'informació i proveidor de materials didàctics (aprendre de les TIC).
- Escenari reformista: A més d'aprendre sobre les TIC i de les TIC, s'introdueixen pràctiques docents nous mètodes d'ensenyament - aprenentatge constructivistes que contemplen l'ús de les TIC com a instrument cognitiu (aprendre amb les TIC).
- Escenari holístic: Els centres fan una reestructuració profunda de tots els seus elements, per tal d'ensenyar no solament les noves tecnologies, ni les assignatures de sempre a través de les noves tecnologies, sinó també per a preparar als alumnes per al nou entorn social que es desprèn de la presència d'aquestes.
(Joan Majó, 2003).

Cal tenir present, també, que l'educació informal de les persones és cada vegada major gràcies als medis de comunicació i les TIC; de manera que els joves cada cop saben més (tot i que no necessariament del "currículum oficial") i aprenen més fora dels centres educatius. És per aquest motiu que les escoles s'han d'adaptar a la nova realitat, i tenir a la seva disposició nous instruments TIC per a l'educació, així com formar didàctico - tecnològicament al professorat per tal de que aquest estigui a l'alçada de les necessitats i les expectatives dels seus alumnes.

(Informació extreta de http://www.peremarques.net/siyedu.htm)

En conclusió, doncs, crec que cal que les escoles es preparin tant en la disposició d'estris TIC i TAC, com en la preparació i capacitació del seu professorat per a dur a terme la tasca educativa per mitjà i amb el recolzament de les TIC, fent així que els alumnes surtin preparats per a la societat cientifico - tecnològica actual.

Comunitat virtual d'aprenentatge?

Després de la entrada on vaig cercar i exposar la informació que havia trobat sobre un programa que desconeixia: el Moodle, que es tracta d'un recurs per a crear una comunitat virtual d'aprenentatge, considero necessari reflexionar sobre quin és el motiu de que, en aquesta assignatura que hem dut a terme, on l'eix principal eren les TIC, i on precisament una de les aspiracions que es podia (o es devia) tenir era la de crear una d'aquestes comunitats virtuals d'aprenentatge, no ho haguem arribat a aconseguir.

El problema principal que crec que hem tingut ha estat, per sobre de tot, la sensació inicial d'anar una mica a la deriva, sense un rumb fix, i sense tantes pautes com les que estem acostumats a seguir. Potser el fet d'haver deixat aquesta major llibertat, ens ha acabat resultant més un inconvenient que una avantatge, tot i que crec que això ha estat derivat de la desconeixença que teníem sobre tots aquests recursos.

Potser ara que el nostre de partida ja no és tant minso, si duguéssim a terme una continuïtat d'aquesta assignatura, crear una comunitat d'aprenentatge seria quelcom que sorgiria de manera pràcticament inconscient, per naturalesa, i degut al bagatge que ara hem assolit.

No m'agradaria acabar aquesta petita reflexió sense deixar palesa la meva opinió al respecte, i és que crec que, per desgràcia, aquesta optativa ha estat una mica com un "bolet" en mig de la resta d'assignatures, ha mancat una major vinculació en ambdós sentits, ja que les altres assignatures també haurien de començar a fer més present l'ús i el recurs de les TIC com a quelcom molt més normalitzat i present en el dia a dia. Considero que encara hi ha grans barreres no a nivell de recursos, sinó a nivell de coneixements i actituds per part dels mestres respecte a les TIC i les TAC, i cal que aquestes siguin derrocades com abans millor.

dimarts, 27 de desembre de 2011

Eines i recursos TIC per a l'aprenentatge

Us deixo, tot seguit, una sèrie d'eines i recursos que em semblen interessants o útils de fer servir en l'àmbit educatiu:

- Edu365
- Merlí
- Xtec
- JClic
- Genmagic
- Prezi
- Google Docs
- Blogger
- Viquipèdia
- Slideshare
- Moodle
- Scratch

Si cliqueu a sobre dels noms dels diferents recursos, podreu visitar-ne les webs corresponents.

L'organització del treball col·laboratiu amb el suport de les TIC.

Un cop el primer semestre arriba a la seva fi, i ja només queden per fer els exàmens, crec que arriba l'hora de començar a fer balanç, i un dels aspectes que tenia ganes de comentar era el que he explicitat en el títol d'aquesta entrada.

Aquest ha estat un semestre especialment carregat pel que fa a volum de feina, amb tants dies de pràctiques, la resta de contingut acadèmic que calia fer es treballava per mitjà de tasques en grup majorment. Donat que, òbviament, no tots som de la mateixa població, i ni tan sols de la mateixa comarca, el nostre millor aliat ha estat un recurs molt conegut: el Google Docs.
Gràcies a aquesta eina de Google, els grups de treball hem pogut anar avançant en les nostres tasques, treballant alhora i coordinadament, tot i estar a diferents llocs.

L'avantatge que més destacaria és aquest fet de permetre treballar alhora, col·laborant i compartint un sol document on s'hi pot intervenir des de diferents ordinadors alhora i en temps real, en comptes d'haver-ho de fer cadascú en un document Word per separat on cada membre del grup s'encarregava de fer una part, fent un treball molt més fragmentat i poc cooperatiu.

Per contra, l'inconvenient més important que hi he trobat ha estat els problemes que es deriven del fet de treballar online, i que per altra banda, són molt probablement inevitables.
Especialment quan la connexió no és la òptima o si et trobes en un lloc amb diversos ordinadors connectats a la mateixa xarxa, com per exemple a la pròpia universitat, tot sovint et trobes amb grans dificultats per a treballar amb normalitat en aquesta eina, ja que el seu ritme de processament es veu extremadament alentit i això dificulta molt la feina, fent que tot sovint es recorri a treballar altre cop en un word, i després simplement ho enganxis al document compartit.

Tot i així, considero que resulta una eina molt útil i profitosa, i crec que ha esdevingut una part imprescindible de la nostra manera de treballar per tal de no haver-nos de desplaçar a un punt de trobada cada cop que calia fer un treball.

divendres, 9 de desembre de 2011

Què és Moodle?

Ja fa temps que sentim parlar de Moodle i d'altres recursos web per a dur a terme un ensenyament on-line, però sabem ben bé què és Moodle? Segur que no tots, i com que jo era una de les desconeixedores, he decidit buscar-ne la informació:

Moodle és un Ambient Educatiu Virtual que ajuda als mestres a crear comunitats d'aprenentatge on-line.

El creador en fou Martin Dougiamas, que es va basar en el paradigma constructivista de l'ensenyament, que ens diu que l'aprenentatge es construeix en la ment de l'estudiant, en comptes de ser una còpia del que ha transmès el mestre, un llibre, o qualsevol font.

Aquesta mena d'aplicacions - ja sigui Moodle o altres - ens permeten realitzar un aprenentatge col·laboratiu, on tots els alumnes i també el mestre hi participin per anar creant l'aprenentatge a partir dels interessos, habilitats i coneixements previs de l'alumnat.

Crec que cal que comencem emfatitzar més aquest tipus de recursos en el dia a dia de les escoles, ja que el desconeixement encara és majoritari, i per tant l'evolució cap a nous estils d'ensenyament - aprenentatge esdevé molt difícil i lenta.

No es tracta de substituir les classes presencials per un entorn web que ens permeti treballar sempre a casa, però sí començar a complementar ambdós estils, enriquint d'aquesta manera les classes, els continguts, i el procés en sí mateix.

Per últim, cal dir que Moodle no és l'única plataforma d'aprenentatge d'aquest estil, n'hi ha d'altres, com ara: Winlearning, eCollege, Desire2Learn, entre d'altres.

Per a visitar-ne la web, feu clic a la imatge:

dimarts, 6 de desembre de 2011

Un vídeo dels companys de tarda!

Ahir a classe vam poder veure un vídeo que van realitzar els companys que fan la mateixa assignatura però per la tarda. Es tracta d'un vídeo on ens expliquen de manera clara, breu i senzilla els continguts més importants del document del Pla TAC de centre.
Podeu veure el vídeo en qüestió a l'enllaç següent: http://www.jordisimon.com/arxius/platac.wmv

Crec que aquesta mena d'activitats resulten especialment profitoses per als alumnes que les fan, ja que per mitjà de l'elaboració d'aquest vídeo, han hagut de treballar sobre el document,
resumint-lo, destacant-ne els punts importants, creant unes imatges que acompanyin l'explicació oral, i fent-lo entenedor.

Es tracta d'una mena de pràctiques que considero que caldria dur a terme més sovint a les escoles. Les que són de més d'una línia ho tenen especialment fàcil per dur a terme treballs d'aquest tipus, fent que per als infants l'aprenentatge resulti molt més significatiu i situat, trobant-li també una finalitat: la d'explicar-ho als companys, que alhora trobaran molt més propera aquella explicació feta pels seus companys. D'aquesta manera fomentarem el procés d'ensenyament - aprenentatge entre iguals, així com l'interès i les ganes per treballar i poder obtenir uns resultats finals: el feedback dels companys.

Cal doncs que des dels centres es comencin a tenir en compte aquests tipus d'activitats, i també el fet de que l'aprenentatge ha de resultar estimulant i engrescador per als alumnes, cosa que en una classe convencional on el mestre és l'orador i els alumnes els receptors no sol succeir.

dimarts, 29 de novembre de 2011

Programa: Scratch

Ahir, a classe, es va esmentar un programa anomenat "Scratch", que es podia fer servir a les escoles, però no es va explicar per a què servia ni en què consistia, així que he decidit buscar-ne alguna informació.
Es tracta d'un programa simple pensat per a que els nens comencin a conèixer com funcionen els llenguatges de programació, fent que facin animacions flash, que fins i tot poden ser interactives o funcionar com a joc. Podem fer que cada objecte que veiem a la pantalla del programa tingui un moviment determinat, canvii de forma, o emeti algun so; despertant així la creativitat dels nens.
Aquí podeu veure una imatge de com és el programa:
Tot i que aquest programa no ensenya el llenguatge de la programació pròpiament dit, si que permet entendre el raonament que hi rau al darrere.
Per últim, especificar que es tracta d'un programa gratuït i multillenguatge, cosa que fa que esdevingui proper i accessible a tothom qui vulgui acostar-se al món de l'animació i la programació.
Si us interessa descarregar el programa per veure com funciona, ho podeu fer a la seva web oficial, fent clic sobre la imatge:

dijous, 10 de novembre de 2011

Problemàtica de l'escola actual

"Tenim estudiants del segle XXI, amb mestres del segle XX, i metodología del segle XIX"

Feia temps que tenia present aquesta frase, sense recordar on l'he sentit, llegit, o d'on l'he tret.
Potser fins i tot va ser en una classe, però bé, sigui com sigui, n'he trobat la font: la Medellín Campus Party 2011, i la va dir una mestra Venezolana de la que no en diuen el nom.

Personalment, crec que per desgràcia ens trobem perfectament identificats i reflectits en aquesta sentència: no hauria de passar que els alumnes superessin els coneixements informàtics dels mestres, no hauria de passar que a l'aula d'informàtica s'hi treballin altres matèries a través de l'ordinador, ni tampoc hauria de passar que no tinguessim en compte ni els interessos ni els coneixements previs dels nostres alumnes a l'hora de dur a terme l'ensenyament-aprenentatge; però crec que efectivament, això és la realitat de la majoria d'aules actuals.

Crec o vull creure que les noves generacions de mestres serem capaços de posar remei a aquesta situació, ja que és absolutament necessari que hi hagi un canvi de paradigma.

Us deixo doncs, la web d'on he aconseguit la informació (feu clic aquí), i on també hi trobareu una gravació de veu de Johana de Johanna Prieto que dóna algunes suggerencies als mestres sobre com fer un acostament a Internet com a eina pedagògica i com atendre correctament les necessitats de la societat actual.

Espero que us resulti interessant!

dilluns, 31 d’octubre de 2011

Happy Halloween!

Seguint amb la línia de les dues últimes intervencions, us deixo una presentació de Prezi per a desitjar-vos un feliç Halloween! (Feu clic a la foto)
Un cop a la web, dins el requadre del Prezi, situeu el ratolí al damunt de la pestanya "More" per a veure-ho a pantalla complerta ( fent clic a "Full screen") i per a que s'activi la funció "Autoplay" (fent-hi clic al damunt).



I bona castanyada!

divendres, 28 d’octubre de 2011

Programa: Prezi

Tal i com vaig comentar a l'última entrada, el Prezi és un programa online per a fer presentacions amb un sistema basat en zooms, canvis d'orientació i dinamització d'allò que es vol explicar.

Et permet treballar amb text i també amb imatges, ja sigui superposant, ficant uns elements dins d'altres, o bé situant-los a diferents llocs del "tapís" complet per tal d'anar-hi "passejant". Et permet relacionar fàcilment els conceptes, així com englobar-los dins d'un de més gran, fent-ho d'una manera molt visual, i per tant, més entenedora.

Una altre dels seus avantatges és la possibilitat de treballar-hi simultàniament des de qualsevol ubicació, donat que s'hi treballa online.
Al tractar-se d'un sistema tan dinàmic i visual, permet que els espectadors que estan escoltant la presentació s'hi sentin molt més atrets i se'n pugui mantenir la seva atenció més fàcilment que amb les presentacions convencionals.

Per a visitar la pàgina web, feu clic a la imatge:



Per últim, us deixo també l'enllaç d'un tutorial traduït al castellà per a aprendre a fer servir aquest programa: http://prezi.com/yqfu-lxm9kxr/tutorial-prezi-en-espanol-aprender-a-utilizarlo-en-15-minutos-academia-prezi/

Bon pont!

dijous, 27 d’octubre de 2011

Aprenentatges

Fa alguns dies, a classe, vam estar treballant sobre diferents tipus d'aprenentatge, concretament: el "long life learning"; l'aprenentatge autònom; l'aprenentatge significatiu; l'aprenentatge entre iguals; l'educació formal, no formal i informal; l'aprenentatge invisible; i l'aprenentatge situat.
D'aquest últim ens en vam encarregar amb el meu grup, i realment a mi em va agradar molt, ja que es tracta d'un aprenentatge on tot el que es treballa està contextualitzat, té un fi i una utilitat en la vida real, cosa que fa que aquest esdevingui molt més motivador i enriquidor per a l'alumne.

Un cop tots els grup vam haver treballat en els corresponents temes, vam començar a aprendre a fer servir el programa anomenat "Prezi" - que serveix per a crear presentacions més dinàmiques i molt diferents de les de PowerPoint de sempre - i vam acabar fent una exposició oral per grup sobre cadascun dels aprenentatges.

La presentació que vam crear amb el meu grup és aquesta: http://prezi.com/t-hda4mntbqy/aprenentatge-situat/

Els Prezis de tots els grups i les explicacions de cada tipus d'aprenentatge poden consultar-se al blog de la classe: http://www.mes3tic.blogspot.com/

Fins aviat!

dimarts, 11 d’octubre de 2011

Documental: "El factor sensible"

Bona tarda!
Volia compartir amb tots vosaltres un documental que vaig veure ja fa dies per TV3 anomenat "El factor sensible".
En el documental podem veure la realitat de diverses persones que formen part d'algun col·lectiu amb una o altra discapacitat (des de problemes cerebrals, fins a l'epilèpsia o la ceguesa).
Quan el vaig veure, realment em va resultar molt maco, especialment per la senzillesa amb que mostren que es pot viure la vida si hom ho desitja, des del respecte i l'estimació.
Espero que us agradi!

El link és el següent: http://www.b1b2b3.org/news/2010/03/25/0010

dissabte, 8 d’octubre de 2011

Discurs de Steve Jobs

El dia 5 d'aquest mes va morir Steve Jobs, un dels grans inventors i visionaris de les noves tecnologies, cofundador de la coneguda empresa Apple i inventor dels coneguts 'iPod, iPhone, o iPad.
És per aquest motiu, que m'agradaria compartir un petit discurs que va fer a la universitat de Stanford, als EEUU, on ens parla dels interessos, de l'autèntic sentit que té aprendre, quan allò que aprens t'enganxa, t'interessa, i et motiva; de la necessitat d'estimar allò al que et dediques; i en definitiva, de l'autosuperació.

Aquí us deixo el link del vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=uXKku2KYZf0

Espero que us resulti interessant i us agradi.

dimecres, 5 d’octubre de 2011

El JClic

Dilluns, a classe, vam començar a parlar del programa anomenat "JClic", un programa d'ordinador que prové de l'antic programa "Clic" - actiu des del 1992, i que era utilitzat per educadors per a crear activitats -.
Es tracta d'un programa amb una sèrie d'aplicacions informàtiques que serveixen per a realitzar activitats educatives com ara trencaclosques o associacions, entre altres.

La web és: http://clic.xtec.cat/ca/jclic/

Vam familiaritzar-nos amb el funcionament del programa, per a crear-hi activitats i després per a fer-les servir.

Personalment crec que aquest programa és força interessant i entretingut per als alumnes, i pot ser útil com a eina de repàs, sempre que el nombre d'errades estigui limitat, ja que si no ho està, potser acabaria resultant més aviat una activitat per fer "a sorts" que no pas d'aprenentatge o repàs.

L'any passat, a les pràctiques, vaig tenir l'oportunitat de fer servir el JClic amb la pissarra digital amb el meu grup d'alumnes, fent-lo servir com a activitat final d'avaluació, on entre tots els alumnes, van haver de solucionar unes quantes activitats referents al tema que havien treballat: els animals. Tot i que com a activitat, va resultar amena i agradable de fer per als nens, crec que hauria perdut tot el sentit si ells no haguessin tingut clar el tema i haguessin fet errades contínuament fins a descobrir les respostes correctes; per tant, crec que cal saber molt bé com i quan fer servir aquesta mena de programes, i més si es fa en grup.

També existeix la opció de fer-lo servir a nivell individual, amb els ordinadors, i que cada nen faci el projecte o activitat per tal de comprovar el seu nivell de coneixements, per exemple com a detecció d'idees prèvies, si no hi ha més d'una oportunitat per a cada resposta i se n'anoten els resultats.

Per últim, us deixo una imatge d'una activitat d'associació feta amb el JClic:


I també una activitat feta per mi amb aquest programa: http://grups.blanquerna.url.edu/UDTIC_AlbaMT1/

dilluns, 19 de setembre de 2011

Personal Learning Enviroment (PLE)

El Personal Learning Enviroment, o entorn d'aprenentatge personal, és el conjunt d'eines, fonts d'informació, activitats i recursos que fa servir cadascú per a aprendre. Està conformat de recursos que ens permenen llegir, escriure i compartir; cosa que esdevé possible gràcies a internet i la web 2.0.
En els PLE, hi trobem tres tipus d'eines bàsiques: les de lectura, les de reflexió i les de relació.

Gràcies a tots aquests elements, es formen les anomenades Personal Learning Networks (PLN) o Xarxes Personals d'Aprenentatge, gràcies a les quals ens relacionem a través d'allò del que volem aprendre, compartim informació, i aprenem de les relacions amb altres persones. Aquestes xarxes, però, no impliquen ni un contacte recíproc, ni bidireccional.

Degut a que cada persona aprèn sobre els seus interessos, i també gràcies a les eines que trii, els PLE són unipersonals i intransferibles.

A continuació podeu veure la imatge del meu PLE (fer clic a sobre per veure-la més gran):