Sobre els tòpics...

Tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules
Tot i que, pel que fa a alguns conceptes i situacions, sí que és cert que de vegades val més veure-ho que no pas que t'ho expliquin, hi ha altres situacions en que valen més aquestes mil paraules, que els milions d'imatges que les puguin intentar substituïr. Un exemple per a veure que no sempre una imatge és millor que les paraules, sería alguna d'aquelles tantes pel·lícules que s'han fet basant-les en un llibre, però que si l'espectador primer ha llegit la novel·la, sempre comenta "és molt millor el llibre que la pel·lícula!". Es tracta d'un tipus de situació on queda perfectament reflectit que de vegades és millor deixar que el nostre cervell absorveixi i, si cal, imagini, que no pas que li ho donin tot "mastegat".

Tòpic 2: Davant la televisió, el receptor és passiu
Pel que fa a la televisió, considero que sí que es tracta d'un mass media força passiu, on normalment l'espectador quedarà embadalit i deixarà de pensar per sí sol, però també existeix l'altra vessant: la d'aquelles persones que, o bé es miren els programes amb interès de criticar-los i refermar-se en la seva idea de la "caixa tonta", aquells que són sel·lectius i només es miren aquells programes que realment els interessen, i per últim, les persones que es neguen en rodó a mirar la televisió, i que prefereixen veure una pel·licula, llegir un llibre, o estar-se a l'ordinador, abans que escarxofar-se davant d'aquesta.

Tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència
Personalment crec que aquest tòpic ha quedat força desbancat, i sona bastant retrògrad, donat que, especialment en l'actualitat, que tots estem exposats a uns nivells de violència força extrems (notícies de maltractaments, pel·licules més sagnants que mai, retransmissió de morts de la guerra, catàstrofes naturals, etc...), i crec que, per sort o per desgràcia, el fet de veure'n tanta, ens ha immunitzat d'alguna manera, ja que, el que està clar, és que el nivell de violència és el mateix que quan no se'n exposava tanta, potser la diferència està en que ara ens la mostren en comptes d'amagar-la.

Tòpic 4: La televisió es un mitjà generador de "modes"
Més que d'un tòpic, per desgràcia jo parlaria d'una realitat. Avui en dia practicament tothom, i especialment els nens (amb els que molts pares han agafat la mala costum de plantar-los davant la TV), veuen i "empassen" estereotips i productes/roba que la publicitat i els programes volen vendre'ns, cosa que genera la idea de que és això el que toca portar, perquè sinó quedarem malament, obsolets, o simplement hi haurà enveja amb d'altres companys que sí que posseeixin els productes anomenats. Aquest fet, fa que tothom aspiri a obtenir allò que els han "implantat" mitjançant els mass media.

Tòpic 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat
La televisió, pel que fa a aquest aspecte, té dues vessants: la de mostrar la realitat pura i dura, cosa que pot tenir els seus pros i els seus contres; i per altra banda, la de mostrar realitats totalment utòpiques malgrat que desitjables.
No puc posicionar-me a favor o en contra d'aquest tòpic, ja que crec que depèn de per on es miri, pot ser vertader o fals.

Tòpic 6: Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències
Més que insensibilitzar les consciències, crec que insensibilitzen la persona a veure tot tipus de desgràcies, de situacions, de llocs, de sexe, etc.
És, però, la persona en sí, qui té la última paraula sobre quina consciència i actitud pren davant de les coses que se li mostren, ja que hi ha persones que ni s'immuten en veure tota mena d'escenes, i n'hi ha d'altres que necessiten deixar de mirar per a no marejar-se, per exemple.