Charles Crook, autor del llibre Ordenadores y aprendizaje colaborativo, ens enumera quatre tipus de metàfores, per a explicar de quina manera l'ordinador pot ajudar a l'aprenentatge:
- Metàfora de l'ordinador com a tutor: Fa un paral·lelisme entre la interacció mestre-alumne i la de ordinador-alumne, on el primer factor (ja sigui mestre o ordinador) inicia una activitat, a la qual l'alumne respon, i que posterorment és avaluada per aquest primer factor. El problema que tenen aquest tipus de programes, és la dificultat de detectar de manera intel·ligent els errors d'un alumne mitjançant un ordinador. Per a reflectir aquest tipus de pràctiques, vam fer una activitat de fer un dictat amb el word, i corregir-lo posteriorment entre un company i nosaltres mateixos.
- Metàfora de l'ordinador com a alumne: Aquesta metàfora és l'antítesis de l'anterior, ja que és l'alumne qui domina i fa servir l'ordinador per als seus fins i de la manera que ell/a desitgi. Papert, va crear el concepte de "micromón", on és l'alumne qui construeix conceptes a partir de les seves exploracions, a través de l'aprenentatge per descoberta. El programa que vam utilitzar per a crear el que vam voler va ser el LOGO, on constuïrem a través d'ordres concretes que donàvem al programa.
- Metàfora de l'ordinador com a simulador: Es tracta d'un aprenentatge també per descoberta, similar als micromóns de Papert, però on s'hi empra un simulador, que es tracta d'una evolució dels sistemes tutorials, el grau de llibertat de l'usuari és més limitat, donat que els paràmetres ja estàn acotats, i només poden ser manipulats, però no és possible afegir-ne de nous.
El programa utilitzat per a exemplificar aquesta metàfora és el Crayon Physics, es tracta d'un "minijoc" on cal dibuixar camins per a fer avançar una rodona fins que arribi a una estrella.
- Metàfora de l'ordinador com a eina: L'ordinador es tracta, avui en dia, d'una eina de treball habitual tant a casa com a l'escola i a la feina. Per als nens resulta molt beneficiós començar a treballar des de ben petits amb eines que els ajudin a gestionar i organitzar la informació.
No és que l'ordinador es converteixi en el centre de noves experiències per excel·lència, però sí que ha d'esdevenir un amplificador d'aquestes experiències.
A la pàgina web Xtec, dins la "zona click", trobem una activitat que s'ajusta al perfil d'eina de treball: l'utillatge químic.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris exercici. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris exercici. Mostrar tots els missatges
dilluns, 21 de desembre del 2009
divendres, 4 de desembre del 2009
Conferència: Web 2.0
La conferència que vam anar a veure, es va donar al cibernàrium, que es tracta d'un espai de formació i divulgació, així com alfabetització i capacitació digital, gratuït i obert a tothom.
El primer tema tractat a la conferència va ser el de la escola en la societat de la informació. El que cal és obrir aquesta escola, acabar amb l'antic sistema on el coneixement del mestre és allò que val.
Cal educar als nens a triar la informació que volen agafar, donat que tota la que se'ls ofereix és incalculable.
Pel que fa a la Web 2.0, va ser promoguda per Tim O'Reilly. Es tracta d'una transició de webs tradicionals, amb els seus "webmasters", que són els propietaris i encarregats de fer-la funcionar, a webs fetes per i per als usuaris, on són aquests els que col·laboren i en fan un manteniment continuat.
Dins de les Webs 2.0, hi ha diverses eines que per als educadors poden resultar importants. Algunes d'aquestes són el "vozMe", que es tracta d'un programa que llegeix textes, tot i que cal perfeccionar-lo; o "l'Aprobbo", que és un programa que indica si el treball que s'està analitzant amb aquest és copiat d'alguna web, o no.
Ens van passar un petit test personal en el que haviem de respondre si coneixiem o no alguns programes. Personalment, va ser molt decepcionant descobrir que realment en conec molt pocs, cosa que em va animar a explorar-ne, o com a mínim entrar a la web d'alguns de nous.
Ens van passar també un video, que em va agradar i impressionar molt, i que per tant vull deixar aquí inserit:
Crec que va ser una confenrència força interessant per algunes dades i informació sobre programes que aportaven, però també he de dir que em va resultar una mica massa llarga i pesada de seguir. Crec que hi havia informacions que s'haurien pogut sintetitzar, o bé proporcionar-les per escrit al final de la conferència, però no anar-les llegint en veu alta. També crec que el test hauria d'haver estat respost i recollit abans de començar la conferència, de manera que en aquesta només s'hi comentessin els resultats, en comptes de parar a comptar les persones que responíen a cada programa.
El primer tema tractat a la conferència va ser el de la escola en la societat de la informació. El que cal és obrir aquesta escola, acabar amb l'antic sistema on el coneixement del mestre és allò que val.
Cal educar als nens a triar la informació que volen agafar, donat que tota la que se'ls ofereix és incalculable.
Pel que fa a la Web 2.0, va ser promoguda per Tim O'Reilly. Es tracta d'una transició de webs tradicionals, amb els seus "webmasters", que són els propietaris i encarregats de fer-la funcionar, a webs fetes per i per als usuaris, on són aquests els que col·laboren i en fan un manteniment continuat.
Dins de les Webs 2.0, hi ha diverses eines que per als educadors poden resultar importants. Algunes d'aquestes són el "vozMe", que es tracta d'un programa que llegeix textes, tot i que cal perfeccionar-lo; o "l'Aprobbo", que és un programa que indica si el treball que s'està analitzant amb aquest és copiat d'alguna web, o no.
Ens van passar un petit test personal en el que haviem de respondre si coneixiem o no alguns programes. Personalment, va ser molt decepcionant descobrir que realment en conec molt pocs, cosa que em va animar a explorar-ne, o com a mínim entrar a la web d'alguns de nous.
Ens van passar també un video, que em va agradar i impressionar molt, i que per tant vull deixar aquí inserit:
Crec que va ser una confenrència força interessant per algunes dades i informació sobre programes que aportaven, però també he de dir que em va resultar una mica massa llarga i pesada de seguir. Crec que hi havia informacions que s'haurien pogut sintetitzar, o bé proporcionar-les per escrit al final de la conferència, però no anar-les llegint en veu alta. També crec que el test hauria d'haver estat respost i recollit abans de començar la conferència, de manera que en aquesta només s'hi comentessin els resultats, en comptes de parar a comptar les persones que responíen a cada programa.
dijous, 3 de desembre del 2009
Projectes Telemàtics
He decidit escollir una web de projecte telemàtic dirigit a nens de cicle inicial de primària, i la adreça de la web és la següent:
http://www.lacenet.org/de3en3/
La web es divideix en dues branques: la d'endevinalles i la de contes. Totes dues tenen les opcions de: inici, escoles, enllaços, mestres inscripció, i crèdits.
La secció de contes, et dóna la opció de veure qui són els personatges de la web, així com poder "crear" un conte en el que s'hi triin un nom, una acció, i un complement. Després s'hi pot seleccionar el títol del conte, l'inici, el nus, i el desenllaç, i per últim, s'envia a la pàgina. També hi ha una tercera opció, que és la de "Tots els contes", on s'hi recullen tots els contes enviats per un mateix usuari (és una suposició, ja que he intentat fer un conte per veure com anava, i no me'n he sortit, i en aquesta secció tampoc no me'n apareix cap).
A la secció d'endevinalles, també hi trobem una opció per a veure la presentació dels personatges, una altra on es pot enviar una endevinalla pròpia, i una tercera on pots "jugar amb endevinalles", allà trobem un parell d'endevinalles, les opcions per a obtenir 3 pistes, i la barra on s'introdueix la resposta.
Trobo que aquesta web es molt adequada per als nens de cicle inicial, ja que els dóna eines amb què pensar, inventar, imaginar, i escriure, alhora que s'ho passen bé. Crec que és una molt bona opció per a començar a familiaritzar-los amb el món de les webs, i que alhora, tal com ja he dit, els fa ésser actius, autònoms, i aprendre.
http://www.lacenet.org/de3en3/
La web es divideix en dues branques: la d'endevinalles i la de contes. Totes dues tenen les opcions de: inici, escoles, enllaços, mestres inscripció, i crèdits.
La secció de contes, et dóna la opció de veure qui són els personatges de la web, així com poder "crear" un conte en el que s'hi triin un nom, una acció, i un complement. Després s'hi pot seleccionar el títol del conte, l'inici, el nus, i el desenllaç, i per últim, s'envia a la pàgina. També hi ha una tercera opció, que és la de "Tots els contes", on s'hi recullen tots els contes enviats per un mateix usuari (és una suposició, ja que he intentat fer un conte per veure com anava, i no me'n he sortit, i en aquesta secció tampoc no me'n apareix cap).
A la secció d'endevinalles, també hi trobem una opció per a veure la presentació dels personatges, una altra on es pot enviar una endevinalla pròpia, i una tercera on pots "jugar amb endevinalles", allà trobem un parell d'endevinalles, les opcions per a obtenir 3 pistes, i la barra on s'introdueix la resposta.
Trobo que aquesta web es molt adequada per als nens de cicle inicial, ja que els dóna eines amb què pensar, inventar, imaginar, i escriure, alhora que s'ho passen bé. Crec que és una molt bona opció per a començar a familiaritzar-los amb el món de les webs, i que alhora, tal com ja he dit, els fa ésser actius, autònoms, i aprendre.
WebQuest
He decidit triar una WebQuest sobre filosofia, ja que es la carrera que he estat fent els dos anys anteriors, i que més endavant vull acabar, i m'ha fet il·lusió trobar aquesta:
http://www.xtec.cat/~lmonteis/wqplato/
Es tracta d'una WebQuest que pretén investigar sobre la filosofia de Plató, la metafísica, l'epistemologia, l'antropologia, l'ètica, i la política que feia.
Dins la mateixa web, s'hi poden trobar enllaços dels recursos que els alumnes necessiten llegir-se per a realitzar el treball, quins exercicis han de fer i com, i links amb informació d'interès sobre la temàtica escollida.
Hi ha una altra pestanya, on hi ha un quadre per a realitzar una autoavaulació del seu treball segons diferents aspectes, segons la presentació, i segons el treball individual.
El treball en sí l'exposen a la WikiPlató, i les seves opinions personals les pugen a un bloc de treball personal.
Trobo molt interessant el fet de poder treballar d'aquesta manera, via internet, creant una web, i "entregant" el treball via internet. M'hauria agradat disposar d'aquests recursos quan jo estudiava a l'escola, però com a mínim, ara tindre la oportunitat d'ajudar a estudiar a altres nens amb tot allò que m'hauria agradat però no hi havia.
http://www.xtec.cat/~lmonteis/wqplato/
Es tracta d'una WebQuest que pretén investigar sobre la filosofia de Plató, la metafísica, l'epistemologia, l'antropologia, l'ètica, i la política que feia.
Dins la mateixa web, s'hi poden trobar enllaços dels recursos que els alumnes necessiten llegir-se per a realitzar el treball, quins exercicis han de fer i com, i links amb informació d'interès sobre la temàtica escollida.
Hi ha una altra pestanya, on hi ha un quadre per a realitzar una autoavaulació del seu treball segons diferents aspectes, segons la presentació, i segons el treball individual.
El treball en sí l'exposen a la WikiPlató, i les seves opinions personals les pugen a un bloc de treball personal.
Trobo molt interessant el fet de poder treballar d'aquesta manera, via internet, creant una web, i "entregant" el treball via internet. M'hauria agradat disposar d'aquests recursos quan jo estudiava a l'escola, però com a mínim, ara tindre la oportunitat d'ajudar a estudiar a altres nens amb tot allò que m'hauria agradat però no hi havia.
dijous, 12 de novembre del 2009
Anàlisi d'un anunci televisiu
He triat un anunci que he trobat buscant pel youtube.
La raó de que hagi triat aquest anunci i no un dels que s'emeten a Espanya, és que els anuncis extrangers em solen semblar millors, més divertits, ingeniosos, i també més neutres (en el sentit del sexisme, dels tòpics que hi ha aquí, etc.)
M'ha semblat un anunci molt ingeniós divertit, alhora que trobo força adient que sigui un anunci fet amb animació per ordinador i no "de persones", ja que és una feina per TIC, a més, m'ha cridat l'atenció que (obviament) no hi hagi cap mena de diàleg, però que el missatge es transmeti amb tanta claredat.
L'anunci, d'una manera senzilla i humorística, ens mostren la facilitat de comunicar-se a l'instant amb tots els teus amics vía telefonía mòbil: Un pollet veu com en llancen un altre per error, i li sembla tan divertit que de seguida avisa tots els seus amics, i es veu com ho fa d'una manera inmediata. A més, el fet de que l'entorn sigui natural i rural, els colors vius, i els animalons, el fa més atractiu al públic que sol veure més la televisió: els habitants de ciutats.
Així doncs, aquesta publicitat aconsegueix fer arribar d'una manera ràpida, entenedora i divertida, el missatge que vol transmetre sobre el seu producte.
Trobo que aquí solem tenir anuncis molt arrelats als tòpics sexistes presents en la nostra societat: Són inèdits els anuncis de detergent de roba on aparegui un home, i ho faci sense equivocar-se al posar una rentadora; o bé els anuncis de cotxes on, o bé el conductor sempre és masculí, o no se'l veu però el que hi ha a l'entorn és una noia bonica. També trobo massa recurrent el contingut de caire "sexual" per a vendre un producte (per exemple l'anunci d'una marca de xocolata), és clar que el sexe ven, però no és l'única tàctica que existeix, i hi ha anuncis que han gaudit de molt més èxit, i fins i tot s'han conegut pel boca a boca de la gent a qui li ha agradat, sense contenir cap mena de connotació sexual.
dimarts, 10 de novembre del 2009
Sobre els tòpics...
Tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules
Tot i que, pel que fa a alguns conceptes i situacions, sí que és cert que de vegades val més veure-ho que no pas que t'ho expliquin, hi ha altres situacions en que valen més aquestes mil paraules, que els milions d'imatges que les puguin intentar substituïr. Un exemple per a veure que no sempre una imatge és millor que les paraules, sería alguna d'aquelles tantes pel·lícules que s'han fet basant-les en un llibre, però que si l'espectador primer ha llegit la novel·la, sempre comenta "és molt millor el llibre que la pel·lícula!". Es tracta d'un tipus de situació on queda perfectament reflectit que de vegades és millor deixar que el nostre cervell absorveixi i, si cal, imagini, que no pas que li ho donin tot "mastegat".
Tòpic 2: Davant la televisió, el receptor és passiu
Pel que fa a la televisió, considero que sí que es tracta d'un mass media força passiu, on normalment l'espectador quedarà embadalit i deixarà de pensar per sí sol, però també existeix l'altra vessant: la d'aquelles persones que, o bé es miren els programes amb interès de criticar-los i refermar-se en la seva idea de la "caixa tonta", aquells que són sel·lectius i només es miren aquells programes que realment els interessen, i per últim, les persones que es neguen en rodó a mirar la televisió, i que prefereixen veure una pel·licula, llegir un llibre, o estar-se a l'ordinador, abans que escarxofar-se davant d'aquesta.
Tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència
Personalment crec que aquest tòpic ha quedat força desbancat, i sona bastant retrògrad, donat que, especialment en l'actualitat, que tots estem exposats a uns nivells de violència força extrems (notícies de maltractaments, pel·licules més sagnants que mai, retransmissió de morts de la guerra, catàstrofes naturals, etc...), i crec que, per sort o per desgràcia, el fet de veure'n tanta, ens ha immunitzat d'alguna manera, ja que, el que està clar, és que el nivell de violència és el mateix que quan no se'n exposava tanta, potser la diferència està en que ara ens la mostren en comptes d'amagar-la.
Tòpic 4: La televisió es un mitjà generador de "modes"
Més que d'un tòpic, per desgràcia jo parlaria d'una realitat. Avui en dia practicament tothom, i especialment els nens (amb els que molts pares han agafat la mala costum de plantar-los davant la TV), veuen i "empassen" estereotips i productes/roba que la publicitat i els programes volen vendre'ns, cosa que genera la idea de que és això el que toca portar, perquè sinó quedarem malament, obsolets, o simplement hi haurà enveja amb d'altres companys que sí que posseeixin els productes anomenats. Aquest fet, fa que tothom aspiri a obtenir allò que els han "implantat" mitjançant els mass media.
Tòpic 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat
La televisió, pel que fa a aquest aspecte, té dues vessants: la de mostrar la realitat pura i dura, cosa que pot tenir els seus pros i els seus contres; i per altra banda, la de mostrar realitats totalment utòpiques malgrat que desitjables.
No puc posicionar-me a favor o en contra d'aquest tòpic, ja que crec que depèn de per on es miri, pot ser vertader o fals.
Tòpic 6: Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències
Més que insensibilitzar les consciències, crec que insensibilitzen la persona a veure tot tipus de desgràcies, de situacions, de llocs, de sexe, etc.
És, però, la persona en sí, qui té la última paraula sobre quina consciència i actitud pren davant de les coses que se li mostren, ja que hi ha persones que ni s'immuten en veure tota mena d'escenes, i n'hi ha d'altres que necessiten deixar de mirar per a no marejar-se, per exemple.
Tot i que, pel que fa a alguns conceptes i situacions, sí que és cert que de vegades val més veure-ho que no pas que t'ho expliquin, hi ha altres situacions en que valen més aquestes mil paraules, que els milions d'imatges que les puguin intentar substituïr. Un exemple per a veure que no sempre una imatge és millor que les paraules, sería alguna d'aquelles tantes pel·lícules que s'han fet basant-les en un llibre, però que si l'espectador primer ha llegit la novel·la, sempre comenta "és molt millor el llibre que la pel·lícula!". Es tracta d'un tipus de situació on queda perfectament reflectit que de vegades és millor deixar que el nostre cervell absorveixi i, si cal, imagini, que no pas que li ho donin tot "mastegat".
Tòpic 2: Davant la televisió, el receptor és passiu
Pel que fa a la televisió, considero que sí que es tracta d'un mass media força passiu, on normalment l'espectador quedarà embadalit i deixarà de pensar per sí sol, però també existeix l'altra vessant: la d'aquelles persones que, o bé es miren els programes amb interès de criticar-los i refermar-se en la seva idea de la "caixa tonta", aquells que són sel·lectius i només es miren aquells programes que realment els interessen, i per últim, les persones que es neguen en rodó a mirar la televisió, i que prefereixen veure una pel·licula, llegir un llibre, o estar-se a l'ordinador, abans que escarxofar-se davant d'aquesta.
Tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència
Personalment crec que aquest tòpic ha quedat força desbancat, i sona bastant retrògrad, donat que, especialment en l'actualitat, que tots estem exposats a uns nivells de violència força extrems (notícies de maltractaments, pel·licules més sagnants que mai, retransmissió de morts de la guerra, catàstrofes naturals, etc...), i crec que, per sort o per desgràcia, el fet de veure'n tanta, ens ha immunitzat d'alguna manera, ja que, el que està clar, és que el nivell de violència és el mateix que quan no se'n exposava tanta, potser la diferència està en que ara ens la mostren en comptes d'amagar-la.
Tòpic 4: La televisió es un mitjà generador de "modes"
Més que d'un tòpic, per desgràcia jo parlaria d'una realitat. Avui en dia practicament tothom, i especialment els nens (amb els que molts pares han agafat la mala costum de plantar-los davant la TV), veuen i "empassen" estereotips i productes/roba que la publicitat i els programes volen vendre'ns, cosa que genera la idea de que és això el que toca portar, perquè sinó quedarem malament, obsolets, o simplement hi haurà enveja amb d'altres companys que sí que posseeixin els productes anomenats. Aquest fet, fa que tothom aspiri a obtenir allò que els han "implantat" mitjançant els mass media.
Tòpic 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat
La televisió, pel que fa a aquest aspecte, té dues vessants: la de mostrar la realitat pura i dura, cosa que pot tenir els seus pros i els seus contres; i per altra banda, la de mostrar realitats totalment utòpiques malgrat que desitjables.
No puc posicionar-me a favor o en contra d'aquest tòpic, ja que crec que depèn de per on es miri, pot ser vertader o fals.
Tòpic 6: Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències
Més que insensibilitzar les consciències, crec que insensibilitzen la persona a veure tot tipus de desgràcies, de situacions, de llocs, de sexe, etc.
És, però, la persona en sí, qui té la última paraula sobre quina consciència i actitud pren davant de les coses que se li mostren, ja que hi ha persones que ni s'immuten en veure tota mena d'escenes, i n'hi ha d'altres que necessiten deixar de mirar per a no marejar-se, per exemple.
Publicació a SlideShare
He de dir, que per a fer aquesta presentació amb el SlideShare, m'he trobat amb un parell de problemes:
El primer ha estat que les animacions que creava des del PowerPoin no es reproduïen un cop l'arxiu estava penjat, de manera que el que he decidit fer, ha estat moure l'objecte jo mateixa de diapositiva en diapositiva.El segon problema, ha estat que tot i que jo he predeterminat la presentació per a que les imatges es passessin a cada segon, al visualitzar-ho des del SlideShare, passen molt més lentes, per a això no hi he trobat solució, de manera que per a veure-ho amb una mica de gràcia, s'han de passar manualment...
Mussol2
View more presentations from albamayol7.
dijous, 29 d’octubre del 2009
dissabte, 10 d’octubre del 2009
divendres, 2 d’octubre del 2009
Conversa
Bé, doncs el que diu la conversa és el següent:
- Bon dia senyoreta
- Bon dia, que voldrà?
- Necessito el passi A38
- Que tens l'impres blau?
- No, on el puc trobar?
- Doncs hauràs d'anar a la finestreta 1
- Molt bé, gràcies
dijous, 1 d’octubre del 2009
Fotografia retocada
He triat una fotografía amb flors vermelles, perquè així podría jugar amb un filtre en blanc i negre, donant-li per últim un toc d'un color ben viu per a que no quedés tan apagada.
En primer lloc, he retallat una mica la imatge per treure-li un marc de color negre que tenia.
Tot seguit he pujat la saturació del color per obtenir un vermell més viu per a les flors.
Després he aplicat un filtre de blanc i negre a tota la fotografía, i amb l'estri de pinzell històric l'he tret a la zona de les dues flors.
He baixat la brillantor de la fotografía per a que el fons es veiés més fosc, i n'he pujat el contrast per a que les dues amapoles que han de protagonitzar la fotografía no es veiessin apagades.
Per últim, l'he reduït perquè no calia que fos tan grossa. El tamany de la imatge és de 425x257 píxels, i fa 43'4Kb.
dijous, 17 de setembre del 2009
Noves tecnologies
Pertanyo a una generació en la que no recordo haver fet servir ordinador fins que no vaig començar la ESO. Ni a casa ni a l'escola no era gens comú tenir-ne un, tant per preu, com perquè encara no havia tingut lloc el "boom" de noves tecnologies.
El primer que recordo que vaig fer en aquest aspecte, van ser algunes classes bàsiques d'informàtica al cole, per començar a familiaritzar-nos amb l'ús dels ordinadors, una mica d'explorer i microsoft office (word, excel, powerpoint...).
L'any següent, recordo que es va convertir en una eina força útil i còmode per fer classes d'anglès, la professora ens donava lliçó a l'aula dos dies, i un tercer fèiem exercicis en una pàgina web de la que ja no recordo el link, però que tenia tests que un cop acabats, s'autocorregien i et puntuaven.
Com a noves tecnologies, a la meva escola va ser l'únic que vam tenir; ja que no hi va haver dvd fins que no anava a batxillerat; ni, per descomptat, pissarres electròniques.
Des d'un primer moment, els ordinadors van ser quelcom que em va agradar, a més que hi tenia facilitat, i així que a casa vam comprar el primer, es va convertir en una eina indispensable tant a nivell de treball com de oci.
Al poc temps de descobrir el format de música en mp3 via internet, van sortir a la venda els mp3, dels que me'n van regalar un al cap de cert temps. Posteriorment van aparèixer els mp4, amb més capacitat d'emmagatzematge i amb la possibilitat d'introduir-hi fotografies, així que em vaig passar a aquests últims. No m'he arribat a comprar un Ipod, perquè realment no ho he trobat necessari, ni els trobo tant diferents (excepte pel fet de que alguns són tàctils, cosa que els encareix massa).
Amb els mòbils sí que sempre m'he mantingut força al dia, sempre m'ha agradat tenir un model actual, tot i que no sabria explicar el perquè, a més de que després tampoc en faig servir totes les prestacions, però donat que actualment els regalen mentre et facis contracte, no resulta massa difícil obtenir-ne un.
La fotografia digital també ha estat quelcom que des d'un primer moment em va encantar. El fet de poder fer més de mil fotografies, sense preocupar-te de quines quedaran millor o pitjor, de quan se't acabarà el carret, o de si les prefereixes en blanc i negre, en color, o en sèpia (per dir algun exemples), ho ha fet un hobby encara més agradable i ple de noves possibilitats.
El primer que recordo que vaig fer en aquest aspecte, van ser algunes classes bàsiques d'informàtica al cole, per començar a familiaritzar-nos amb l'ús dels ordinadors, una mica d'explorer i microsoft office (word, excel, powerpoint...).
L'any següent, recordo que es va convertir en una eina força útil i còmode per fer classes d'anglès, la professora ens donava lliçó a l'aula dos dies, i un tercer fèiem exercicis en una pàgina web de la que ja no recordo el link, però que tenia tests que un cop acabats, s'autocorregien i et puntuaven.
Com a noves tecnologies, a la meva escola va ser l'únic que vam tenir; ja que no hi va haver dvd fins que no anava a batxillerat; ni, per descomptat, pissarres electròniques.
Des d'un primer moment, els ordinadors van ser quelcom que em va agradar, a més que hi tenia facilitat, i així que a casa vam comprar el primer, es va convertir en una eina indispensable tant a nivell de treball com de oci.
Al poc temps de descobrir el format de música en mp3 via internet, van sortir a la venda els mp3, dels que me'n van regalar un al cap de cert temps. Posteriorment van aparèixer els mp4, amb més capacitat d'emmagatzematge i amb la possibilitat d'introduir-hi fotografies, així que em vaig passar a aquests últims. No m'he arribat a comprar un Ipod, perquè realment no ho he trobat necessari, ni els trobo tant diferents (excepte pel fet de que alguns són tàctils, cosa que els encareix massa).
Amb els mòbils sí que sempre m'he mantingut força al dia, sempre m'ha agradat tenir un model actual, tot i que no sabria explicar el perquè, a més de que després tampoc en faig servir totes les prestacions, però donat que actualment els regalen mentre et facis contracte, no resulta massa difícil obtenir-ne un.
La fotografia digital també ha estat quelcom que des d'un primer moment em va encantar. El fet de poder fer més de mil fotografies, sense preocupar-te de quines quedaran millor o pitjor, de quan se't acabarà el carret, o de si les prefereixes en blanc i negre, en color, o en sèpia (per dir algun exemples), ho ha fet un hobby encara més agradable i ple de noves possibilitats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)