El regal d'un bon llibre!

Pel meu aniversari, em van regalar un llibre que des de bon principi em va cridar l'atenció tan sols pel seu títol: Totes les coses que no ens vam dir, de Marc Levy.
No vull desvelar res pel que fa a la història del llibre, però si que em cal dir que l'he trobat preciós, m'ha agradat molt tant la trama, com la manera com està escrit (tot i que n'he llegit la traducció al català, ja que amb el francès no m'hi entenc massa).
Val a dir, que si el llegiu, trobeu el sentit pel qual jo l'he pogut "relacionar" d'alguna manera amb GTIC... Tot i que no tracta d'ordinadors, la tecnologia hi és molt present, però d'una manera molt especial i diferent, igual que com crec que haurà de ser-hi quan la emprem a l'aula amb els nostres alumnes, per tal de no convertir-la en un espai amb activitats similars a les que puguin fer a casa seva.

Com que no tinc cap intenció de desvelar ni una engruna de la història, copiaré el text de la contraportada, i a veure si aconsegueixo fer les dents llargues a algu!

"Uns dies abans de casar-se, la Julia rep una trucada del secretari particular del seu pare. Tal com s’havia imaginat, Anthony Walsh —un home de negocis brillant, però distant com a pare— no podrà assistir a la cerimònia.

Aquest cop, però, la Julia haurà d’admetre que l’excusa és perfecta: el seu pare és mort!

La Julia no pot evitar veure, darrere d’aquest acte, l’última picada d’ullet del seu pare, sempre amb un do particular per desaparèixer en el moment menys oportú i canviar el curs de la seva vida.

L’endemà de l’enterrament, la Julia descobreix que el seu pare li reserva una darrera sorpresa: sens dubte, el viatge més extraordinari de la seva vida… i potser, per a tots dos, l’única ocasió per explicar-se, per fi, tot allò que mai no s’havien dit."

Aquí en deixo la imatge de portada a l'edició en català, si hi cliqueu, anireu a parar a la pàgina web oficial de l'autor, on hi podreu llegir les ressenyes d'aquest llibre i tots els altres que ha escrit (la pàgina web està en anglès i en francès):

Les últimes sessions de COED

DESCRIPCIÓ
Pel que fa al dia 14 i al dia 18, les activitats van ser com sempre, dilluns exposicions de territori, on la Marta Pintos i jo vam fer la nostra, que tractava sobre Sabadell, ja que és la ciutat on, des de encara no fa un any, visc independitzada i en parella.
Divendres dia 18, hi van haver algunes de les últimes recitacions de poesies i contes, i també els dos últims debats.
Vam haver d'entregar a la Lluïsa la nostre autoavaluació sobre la recitació, en cas de que ja la tinguéssim, i vam marxar.
Dilluns dia 21, va ser definitivament la última sessió de COED, on es van finalitzar les exposicions sobre el territori, i vam haver d'entregar el dossier d'avaluacions als professors.

REFLEXIÓ
Especialment sobre la exposició de territori que vaig fer juntament amb la Marta, he de dir que en vaig quedar força satisfeta, ja que a més de que vaig aconseguir no posar-me tant nerviosa (tot i que encara ho estava, i suposo que se'm devia notar), em va servir per a conèixer millor la ciutat de la qual ara formo part, i per veure la evolució que aquesta, com tantes altres ciutats catalanes, ha tingut al llarg dels segles.

APROFUNDIMENT
Per a concloure, crec que cal dir que totes aquestes activitats que hem anat fent a COED, ens han ajudat a entrar dins el món de la oralitat, cosa que com a mínim jo, no tenia pas gaire present, i que de segur ens resultarà absolutament imprescindible el dia de demà.
A part d'això, crec que han estat activitats molt enriquidores tant a nivell linguístic, com cultural, no em costa gaire imaginar-me d'aqui uns anys comentant "vaig cursar una assignatura a primer de carrera, on em van ensenyar a parlar bé en públic, no imagines com n'estic d'agraïda!".
Així doncs, només cal esperar!


Fins ben aviat!

11/12/2009

DESCRIPCIÓ
Avui m'agradaria centrar-me en el fet que m'ha tocat a mi recitar.
La classe ha tingut sempre les dues parts, ja tradicionals, de recitacions i debats, amb les avaluacions corresponents per part dels companys.
El fet significatiu per a mi ha estat, doncs, el meu torn per a recitar.

REFLEXIÓ
Sempre he estat una persona amb força por escènica. He estudiat música molts anys, i els nervis i nusos a l'estòmac abans de fer una audició han estat quelcom que mai he aconseguit superar.
És positiu doncs, remarcar el fet de que m'he fet conscient de que poc a poc estic aconseguint perdre aquesta por, encara que sigui a força de passar-ho malament en les meves primeres intervencions.
Encara que no és el mateix parlar davant de nens, que davant de companys i professors, crec que és molt important superar els nervis que aquests darrers a vegades provoquen, donat que cal tenir la fortalesa i la capacitat d'expressar-se bé en públic, sigui davant de qui sigui.

APROFUNDIMENT
M'agradaria copiar el fragment de poema que vaig recitar. Es tracta d'un fragment de L'Atlàntida de Jacint Verdaguer, concretament pertany al cant segon: l'hort de les hespèrides, i diu així:

Ai Atlàntida trista! Més ai de qui et diu mare!
Que si veiem lo dia renàixer serà prou!
Puix, mot per mot, l'auguri se va complint del pare,
que amb sos Atlants, sa pàtria, sos déus i tot conclou.

"Fórem gegants", morint-se digué: "nostra alenada
féu suar a la terra de por i ploure sang;
la coma que aturar-nos volia és arrasada,
i els boscos i mar ample no ens eren entrebanc.

"De Líbia arrabassàrem Harpies i Amazones,
per ella esparverant-les com a pardals esquerps;
tenyírem sos saulons amb sang de les Gorgones,
garfint per escapçar-les son dur cabell de serps.

"Los Pirineus, los Alpes, los Apenins rompérem;
quan de carnatge i guerra lo cor nos digué prou,
pobretes!, ja a l'Europa i a l'Àfrica tinguérem
a nostres peus junyides, com dos vedells al jou.

"Fins al cim (mes a l'ésser al capdamunt tot tomba!).
A foc i a sang Atenes arramba'ns cap ençà,
i al veure'ns de recules, l'Atlàntida, com tomba,
dessota nostra fèrrea petjada ressonà.

"S'aterra el meu imperi que n'aterrà tants d'altres!
Aquell que a nostres passos se desvetllà en Orient,
amb nou alè de vida, de mi i de tots nosaltres,
darà les cendres, ossos i anomenada al vent.

"Demà els clapers i dólmens que nostres mans alçaren
no sabran dir, com borda fillada, nostre nom;
sols respondran "som rastre d'uns gegants que passaren",
als segles que demanen d'on érem i qui som.

"I al fer-se esment de savis, de forts guerrers i destres,
se giraran un dia los ulls a sol ixent,
i oblidaran, fent glòria d'inspiració, els nous mestres
que alguns astres del món sortiren d'Occident

És Nadal!

Bé doncs, per aquestes dates, que sempre es fan especials i nostàlgiques, m'agradaria compartir una cançó que m'agrada molt!



Ara que la nit s'ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó
Ara que els carrers estan de festa
Avui que la fred du tants records

Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tant fort
Avui que no em fa falta veure't, ni tan sols parlar
Per saber que estàs al meu costat

És Nadal al meu cor
Quan somrius content de veure'm
Quan la nit és fa més freda
Quan t'abraces al meu cos

I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encens amb el somriure
Quan em parles amb el cor

És el buit que deixes quan t'aixeques
És el buit que és fa a casa quan no hi ha ningú
Són petits detalls tot el que hem queda
Com queda al jersei un cabell larg

Vas dir que mai més tornaries
El temps pacient ha anat passant
Qui havia de dir que avui estaries esperant
Que ens trobéssim junts al teu costat

És Nadal al teu cor
Quant somric content de veure't
Quan la nit es fa més neta
Quan m'abraço al teu cos

I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encén el teu somriure
Quan et parlo amb el cor

Bones Festes!

Del 23 de novembre al 4 de desembre

DESCRIPCIÓ
Aquestes dues setmanes, hem repetit el mateix procés que ja s'ha convertit quasi en un ritual, les recitacions i debats els divendres, i hem començat ens dilluns a fer les exposicions sobre el territori.
Unes exposicions que cal fer per parelles, utilitzant recursos tecnològics (ja que seràn avaluades per a COED i també per a GTIC), i centrant-se en una part del territori que nosaltres podíem triar lliurement. Aquestes exposicions seràn avaluades per tots els companys del mateix petit grup, en una graella que ens va donar la Lluïsa, i que posteriorment, li haurem d'entregar.

REFLEXIÓ
Donat que dels debats i de les recitacions, ja n'he parlat força, m'agradaria centrar-me en les exposicions de territori.
Aquest exercici no es tracta només d'una nova manera d'habituar-nos a parlar i exposar en públic, sinó que també ens ha ajudat a realitzar una bona presentació, servint-nos de tota mena de recursos tecnològics que ens resultaràn imprescindibles quan exercim de mestres, com ara un vídeo, o bé un PowerPoint.
Per altra banda, crec que és molt interessant que la temàtica sigui del territori, ja que ens dóna la oportunitat de tenir quatre pinzellades sobre tot de llocs nous (o no tan nous), la seva història, tradicions, festes, etc. És una molt bona manera de conèixer una mica més la terra on vivim i a la que pertanyem.

APROFUNDIMENT
Els llocs exposats fins al moment han estat: l'Hospitalet i Sant Feliu de Llobregat, Begues, Olesa de Montserrat, Sitges, Girona, Sant Boi de Llobregat, el parc natural de Collserola, i per últim, Tremp i Berga.
Totes les persones que es van encarregar de fer aquestes exposicions, van buscar els trets distintius i més atractius de la terra que van triar, fent-ne doncs una apreciació positiva, i convidant-nos a visitar-les aviat.

13/11/2009

En primer lloc, m'agradaria dir que aquest divendres dia 13 va ser el meu aniversari! Vaig fer 22 anys, un número molt bonic! ;)

DESCRIPCIÓ
La classe de divendres, es va estructurar en dues parts: la primera, on els exercicis de recitació van continuar duent-se a terme, i la segona, on vam realitzar el primer debat de la "temporada", i va ser el nostre grup el que va ser l'afortunat. El nostre debat es va centrar en els pros i contres de l'educació privada, i vam recolzar-nos en algunes dades exposades amb PowerPoint, així com informació extreta de notícies.
Els debats seran avaluats pels companys que seran els següents en fer el seu debat, mitjançant una pauta que ens va donar la Lluïsa.

REFLEXIÓ
Tot i que ens va tocar ser el primer grup en debatre, que vam tenir poc temps de preparació, i que ens va portar de cap tota la setmana, crec que el resultat final va ser força bo, i més considerant que érem els primers.
Donat que el nostre grup era de 11 persones, perquè dues de nosaltres ens havíem quedat en grup de 5 i ens vam repartir per altres grups, vam decidir tenir un moderador, pauta que després també han utilitzat d'altres grups.
Considero que el tema que vam triar va resultar interessant, i sobretot, molt relacionat amb el nostre futur com a mestres, ja que vam poder veure diferents opinions i dades donades sobre els diferents tipus d'escoles, ja siguin privades, concertades, municipals o públiques.

APROFUNDIMENT
Per tal d'aprofundir en el tema que va ocupar el nostre debat, m'agradaria compartir algunes pàgines web que tracten sobre aquest:
- http://www.escolares.com.ar/oficiales/mas-dinero-para-la-escuela-privada-menos-para-la-publica.html

- http://translate.google.es/translate?hl=es&langpair=en|es&u=http://www.educationbug.org/a/private-schools-pros-and-cons.html

- http://translate.google.es/translate?hl=es&langpair=en|es&u=http://www.extremeintellect.com/08EDUCATION/prosconsschooltypes.htm

- http://translate.google.es/translate?hl=es&langpair=en|es&u=http://schoolreadiness.suite101.com/article.cfm/pros_and_cons_of_private_schools

- http://translate.google.es/translate?hl=es&langpair=en|es&u=http://www.edubook.com/the-pros-and-cons-of-private-schools/2614/

Val a dir que a mi, per sort, em va tocar defensar la posició amb la que estic més d'acord: l'escola no privada. La meva escola d'educació primària va ser el CEIPM Parc de Guinardó, és a dir, que vaig anar a una escola municipal. A més, es tracta d'una escola amb un caire influenciat probablement per Decroly, i amb una gran presència i protagonisme de la naturalesa, donat que està situada al llindar del bosc del Guinardó.
Tot i així, cal dir també, que hi ha moltes altres escoles privades, que donen un millor servei que no pas algunes públiques.
El que segons el meu parer cal treballar, és el fet de poder donar una educació equitativa, bona, i a l'abast de tothom.

09/11/2009

DESCRIPCIÓ
Dilluns dia 9, vam haver de relatar el procés que vam seguir al realitzar l'exercici descriptiu Qui ets tu?
Consistia en fer una petita presentació de dos minuts si fa no fa, de a qui havíem triat per a descriure i el motiu. Posteriorment, calia exposar en quins trets ens havíem centrat més per a fer aquesta descripció.
Per a realitzar la exposició, calia que ens recolzéssim en una fotografia que portéssim a classe, preferentment feta per nosaltres.

REFLEXIÓ
Crec que va ser una activitat molt maca, que ens va donar la oportunitat de conèixer no només la persona que era descrita, sinó la manera en com la veien d'altres persones.
Fins i tot en alguns moments, el temps marcat per a realitzar la explicació es va fer curt, ja que eren moltes les coses a dir.
Donat que els companys que som a classe, molt probablement ho seguirem sent durant 4 anys més, resulta molt interessant i divertit saber sobre persones de la classe a través dels ulls d'un altre.

APROFUNDIMENT
Les descripcions sobre persones, poden ser objectives, en cas de que no volguem anar més enllà d'allò que es veu a simple vista, o bé subjectives, on també es tracta la personalitat i trets distintius de la persona descrita, enfocant-ho des del punt de vista de l'autor.
Per a realitzar una descripció, els tres passos bàsics a seguir són els següents:
1) Observació i retenció dels trets dominants o característiques que es volen descriure.
2) Anàlisi detallada seguint un ordre (de dalt a baix, de les coses bones a les dolentes...)
3) Redacció de la descripció, seguint un ordre que estigui relacionat amb l'aspecte que més es vulgui destacar.

06/11/2009

DESCRIPCIÓ
Vam començar amb les recitacions de poesies, contes o llegendes. Calia que fossin d'autors reconeguts catalans, i que la recitació durés aproximadament dos minuts, un company havia d'enregistrar en vídeo al que en aquell moment estigués recitant, per tal de poder realitzar les autoavaluacions.

REFLEXIÓ
Considero que les recitacions esdevindran un exercici amb molta rellevància, ja que es tracta d'un exercici que haurem d'anar fent tots, i que els primers van ser els que ho van fer divendres.
Crec que ens ajudarà molt, no només a acostumar-nos i perdre la vergonya a parlar en públic, sinó també a apreciar el que els altres facin, encara que tinguin alguna errada, així com també ens servirà per adquirir bones costums auditives pel que fa a la poesia.

APROFUNDIMENT
Donat que es tracta, majoritàriament, de recitacions de poesies, m'agradaría adjuntar una pàgina web, que tot i ser en castellà, dóna quatre consells bàsics per a fer una bona recitació.
Per anar a la web cliqueu aquí.

26/10/2009

Dilluns 26, a classe, vam estar tractant sobre els textos narratius i els descriptius.

Quan parlem de textos narratius, ens referim a aquell tipus d'escrits en prosa, dirigits a una o més persones, situat normalment en un context bé fictici, bé històric, on s'hi narren els conflictes d'un o més personatges. Generalment, el lector, no busca la veritat en aquests textos, sinó la versemblança amb què està escrit.
Pel que fa als textos descriptius, diem que són aquells que volen representar quelcom amb paraules, es busca fer veure/sentir allò que s'hi plasma al lector. Les descripcions poden ser objectives o subjectives en funció de la intenció i rigorositat de l'autor. Alguns exemples en són els retrats, autoretrats, caricatures... Una altra mena de descripcions, que a vegades no es tenen presents, són les que es donen en algunes cançons.
La diferència més plausible és doncs, el fenomen del realisme.

A continuació, a classe, distribuïts per grups, vam fer una lectura en profunditat d'un fragment on s'hi veiés clarament una descripció. Els textos que la Lluïsa ens va proporcionar van ser:
- Els pobles, les ciutats, els homes. Artur Martorell
- Un home de paraula. Imma Monsó
- Relacions particulars i A peu d'Aragó. Josep Mª Espinàs
- El país del vi. Article del nº 132 de la revista Descobrir Catalunya.

Al meu grup, ens va tocar treballar sobre el text d'Imma Monzó, una novel·la autobiogràfica que va fer l'autora sobre ella mateixa i el seu difunt marit.
Aquest text realment em va agradar molt, i el vaig trobar sorprenentment ben escrit. Crec, que si en tinc la ocasió, em llegiré el llibre complet.

Per últim, m'agradaria adjuntar una cançó de Lluís Llach, tornant a les descripcions, ja que aquesta ho és, i a més, és una cançó molt significativa dins la meva família.

Qui ets tu?

La Marta és una noia de Barcelona. Té 19 anys, és força alta i prima, duu els cabells llargs, que habitualment porta solts, és morena, però no massa, té metxes fins i tot tirant a rosses, els ulls són color mel, i és de pell més aviat pàl·lida.

La seva manera de vestir crec que és força estàndard, més aviat va arreglada, però mai de manera exagerada. Li agraden els texans, i en té uns quants de diferents colors i estils, així com samarretes també molt variades. Pel que fa a les sabates, sol anar molt amb bambes, però a vegades també es posa botes amb taló.

Porta unes quantes polseres, i sempre va amb arracades i penjolls.

Pel que fa al caràcter, pel que he anat descobrint d’ella amb el pas d’aquest temps, crec que és més aviat tímida, recordo que el dia de la presentació jo vaig arribar una mica justa de temps, i vaig seure on vaig poder, per casualitat al seu cantó. Als pocs dies de començar les classes, ja vam començar a xerrar i a fer-nos juntament amb altres noies.

Sé que té facilitat per posar-se vermella, sobretot si ha de parlar davant d’altra gent o si se sent observada.

Mai he vist per part seva una mostra de mal caràcter o de geni, més aviat al contrari, és tranquil·la, i es pren les coses amb humor. Precisament per això crec que és fàcil travar amistat amb ella, també sap escoltar, i xerrar quan toca.

Crec que és una persona a qui se li pot agafar estima i confiança de manera ràpida, doncs fa la sensació que es mostri tal com és i sense reserves.

Classe del 23 d'Octubre de 2009

Hem visualitzat una pel•lícula on hem pogut observar com es van debats a nivell quasi professional, mitjançant un debat de la lliga universitària de debats.
Donat que haurem de fer debats a classe, ens ha servit per a fer-nos una idea sobre com haurem de preparar i desenvolupar el nostre debat.

Els equips de debat estan formats per:
- El capità (exposa les idees a defensar)
- Dos oradors (defensen les idees i refuten les de l’equip contrari)
- Dos documentalistes (s’han encarregat de buscar dades, informació, etc. Poden fer preguntes a l’equip contrari)
- El substitut (pot sortir a parlar en un moment determinat que calgui)

Donat que fins a l’últim moment no se sap si s’ha de defensar la posició a favor o en contra del tema que s’ha escollit, cal preparar-se molt bé les informacions de totes dues bandes, per a poder defensar de la millor manera possible el que et toqui, així com per rebatre amb la màxima contundència també les idees que exposi l’equip contrari.

Classes del dia 9 al 16 d'Octubre de 2009

Vam començar a explicar quines característiques mínimes de la llengua els cal saber als mestres.
Pel que fa a l'expressió oral, cal tenir en compte que la paraula per sí sola només representa un 7% de la comunicació, el to en fa el 38%, i el llenguatge corporal el 55% restant.
Pel que fa doncs, a l'expressió oral, cal tenir en compte el següent:
- Correcció fonètica
- Fluïdesa
- Entonació i pauses
- Riquesa de vocabulari
- Precisió del significat
- Absència de barbarismes
- Ús de frases fetes i refranys
- Morfosintaxi genuïna
- Ús correcte dels verbs

Així doncs, cal fer un ús correcte del vocabulari, i també fer servir recursos lingüístics.

Referint-nos ara a l'expressió escrita, cal tenir en compte els punts següents:
- Correcció escrita
- Estructuració del text
- Puntuació
- Riquesa de vocabulari
- Precisió del significat
- Absència de barbarismes
- Ús de frases fetes i refranys
- Morfosintaxi genuïna
- Ús correcte dels verbs
- Cal·ligrafia i pulcritud

De manera que, a banda de fer servir tants recursos o més com en l'expressió oral, cal tenir present les normes d'escriptura, i l'aspecte del document que s'entregarà.


Per últim, a classe vam parlar de les rondalles, definint-les com històries que no tenen fonament històric ni territorial (generalment), però sí que tenen un component educatiu.

Introducció a COED

Les primeres dues setmanes de classe de COED vam haver de presentar-nos una mica a nosaltres mateixos a través d’una redacció, en la que havíem de donar resposta a la pregunta “Qui sóc jo?”. També vam fer una fitxa amb algunes dades que vam entregar.

El tercer dia vam començar a introduir una mica el concepte del llenguatge, tot llegint uns textos i sintetitzant-los en grup. Al meu grup ens va tocar llegir “El luxe del llenguatge” de Jesús Tuson, i vam extreure’n les següents idees principals:
- El coneixement d’una llengua no es basa en l’ús de paraules sinó en la combinació d’aquestes per tal de crear oracions amb sentit.
- Hi ha dos tipus de coneixement lingüístic: el que es manifesta en l’ús, gramatical i creatiu, d’una llengua; i el que es fa patent en els judicis dels parlants.
- El llenguatge està obligat a fer un ús infinit dels mitjans finits.
- Els humans som capaços de discernir similituds i dissimilituds entre oracions.
- La capacitat d’extreure diversos sentits de les estructures és humana.

Al final de la classe ens vam haver d’endur els altres textos que no havíem llegit, per a treballar-los a casa.